Arc de BeràL’Arc de Berà fou, és i serà un símbol. Va ser erigit a finals del segle I aC per homenatjar August i per conservar el record de Luci Licini Sura, que el va fer construir.
Al llarg de la història, la seva imatge s’ha utilitzat com a reclam a les portades dels llibres, als cartells publicitaris i als souvenirs dels turistes.
Dos mil anys després, aquest arc honorífic continua sent un dels millors símbols de la memòria del passat romà i de tot el que els romans van voler comunicar a les societats del futur.
L’Arc de Berà es va construir sobre la Via Augusta a finals del segle I aC, però la imatge que podem veure actualment no és exactament la mateixa que van veure els romans.
Al llarg dels segles, el monument ha sofert nombroses modificacions. A part del deteriorament pel pas del temps, algunes restauracions desafortunades, i fins i tot un atemptat, en van fer perillar seriosament la integritat.
Actualment, el monument que podem veure quan passem per la carretera N-340 és el resultat de l’últim treball de restauració dut a terme l’any 1998 i que va ser el fruit d’un acurat procés d’investigació, encapçalat per l’arqueòleg Xavier Dupré. L’arc està incomplert, ja que hi falta un cos superior on probablement hi havia un grup d’escultures que representaven August i altres membres de la seva família.
L’any 27 aC, l’emperador August va iniciar una reforma administrativa en la qual Tàrraco va passar a ser la capital de la província Hispania Citerior. En aquest marc, l’emperador va organitzar una reforma de la xarxa de vies que va suposar un canvi de traçat de la via Hercúlia al seu pas per Tàrraco. Aquesta reforma va comportar el canvi de nom de la via, que a partir d’aquell moment es va anomenar Via Augusta.
Des de Tàrraco, la via ens portava cap al sud fins a Gades (Cadis) i cap al nord fins als Pirineus, on enllaçava amb la via Domitia per seguir el seu camí cap a Itàlia. Actualment, quan resseguim el territori de nord a sud per la carretera de la costa, continuem utilitzant gairebé el mateix itinerari que van traçar els romans fa 2.000 anys.
La petjada d’August va ser profunda a Tàrraco. Després de la seva estada a la ciutat entre els anys 27 i 25 aC, Tàrraco va ser objecte d’una gran transformació per tal d’esdevenir la ciutat que l’emperador havia imaginat. La construcció del teatre i, més endavant, del temple dedicat al culte a l’emperador són una mostra de l’impacte que va generar la figura d’August a Tàrraco.
En aquest context, l’Arc de Berà es va aixecar sobre la Via Augusta també amb l’objectiu d’honorar August. Encara que aquest tipus de construccions es coneixen com arcs de triomf, no sempre es construïen per commemorar una victòria militar. Així, doncs, és més adequat utilitzar el terme arc honorífic. Encara que no tots tenien la mateixa funció (podien marcar límits territorials, estar relacionats amb rius o tenir un caràcter funerari), la gran majoria es van erigir en honor a l’emperador.
Si ens aturem davant de l’arc, encara podem veure, a la part superior, les restes d’una inscripció que diu que Luci Licini Sura va deixar al seu testament l’ordre de construir l’arc.
Qui era Luci Licini Sura? La veritat és que coneixem ben poc d’aquest personatge. Sabem que no va néixer a Tàrraco, sinó que era originari de la colònia Victrix Iulia Lepida (Velilla de Ebro, Saragossa), on va començar a fer carrera política. Quan Tàrraco es va convertir en capital de província, es va traslladar a la ciutat, ja que va veure l’oportunitat per prosperar socialment i econòmicament.
La veritat és que no li devien anar gens malament, les coses; el fet d’haver ordenat la construcció de l’arc així ens ho demostra. Luci Licini Sura va voler alçar aquest monument amb una doble finalitat: d’una banda, homenatjar l’emperador que tant havia significat per Tàrraco i, de l’altra, conservar la memòria del seu nom per a tota l’eternitat.
