Arcs hispànics a l'època d'August

A partir del Principat d'August, a les principals ciutats de les províncies hispàniques i a les vies de comunicació, va aparèixer un nou tipus de construcció: l’arc honorífic, que podia ser promogut per iniciativa pública, o bé, per l’acció dels propis ciutadans.

Seguint el model nascut a Roma, ja en època republicana, es va difondre ràpidament la seva construcció per totes les províncies de l’Imperi. Malgrat tot, tant sols uns pocs han arribat fins a nosaltres amb estats de conservació diversos. És el cas dels d'Alcàntara i Càparra a Càceres, el de Cabanes a Castelló, el de Medinaceli a Sòria, el de Mértola a Portugal i els de Martorell (Barcelona) i Berà, que ens ocupa. D'altres, desapareguts, es coneixen gràcies als dibuixos realitzats quan encara existien –és el cas de l'arc de Sàdaba–; d'altres ens són coneguts a través d'alguns dels seus elements arquitectònics –cas de l'arc de Ciempozuelos (Madrid), el de Còrdova, Itàlica (Sevilla), Llíria (València), Màlaga, Mèrida o Tarragona –construït al Fòrum de la Colònia–, del qual ens han arribat una sèrie de relleus amb la representació d'armes i captius. En d'altres casos la seva existència ve documentada a través de materials epigràfics –Lucentum (Alacant), Xèrica (Castelló) o Mengíbar (Jaén), així com també a través de les emissions de monedes, com és el cas del probable arc de Tàrraco dedicat a Galba l'any 68 o principis del 69 dC per a commemorar l’alliberació d'Hispània dels abusos de Neró i dels seus legats.

En relació a les tipologies, es tenen tot tipus de representacions: d'una sola obertura –com el de Berà–; de tres vanos –com el de Medinaceli–, o, fins i tot, quadrifonts –com és el cas de Càparra.

Les principals característiques dels arcs honorífics construïts a les províncies romanes de la Península és la seva sobrietat, tot i que, encara que es destaqui la gran senzillesa decorativa dels monuments hispànics en relació als d'altres províncies de l'Imperi, no s'ha d’oblidar ni l’existència dels elements ornamentals d'alguns d'ells –que han arribat als nostres dies–, ni el fet que, generalment, aquest arcs estaven coronats per estàtues o per grups escultòrics.

Fotos 1 2

Arc de Sàdaba segons un manuscrit de Juan Bautista Labaña de 1610.

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr