L'Arc de Berà: El seu context històric

L’arc de Berà es va construir en el punt en què la Via Augusta travessava el límit de l'ager tarraconensis, a unes 14 milles al nord-est de la ciutat de Tàrraco. Punt geogràficament important, però sense cap relació amb un límit jurídic de l’administració romana. No es pot considerar, doncs, un arc territorial, sinó un arc del tipus que s'ha anomenat semiurbà.

El context històric en què s'ha de referenciar la construcció de l'arc de Berà ve dominat per la reforma administrativa endegada per August el 27 aC i en la qual Tàrraco passa a ser capital de la Provincia Hispania Citerior.

En el mateix marc, s'ha de tenir en compte la reforma de la xarxa viària hispànica portada a terme per August dins de la seva reforma de les províncies hispàniques i de la seva política d’assentaments urbans.

Per Tàrraco aquesta reforma té un gran significat, ja que representa un canvi de traçat de la via, que accedeix a la ciutat per l'Est mitjançant una porta, de la qual es poden veure les restes a la base de la Torre de les Monges del segle XV.

La relació entre arcs honoraris i vies de comunicació s'estableix en època d'August amb la construcció l'any 27 aC dels arcs del Pont Milvi a Roma i de la porta de Rímini –inici i final, respectivament, de la via Flamínia–. A Hispània tenim els exemples dels arcs de Martorell i Mengíbar, que es troben en el recorregut de la Via Augusta i que haurien estat realitzats per iniciativa oficial.

La construcció d'arcs honorífics fruit de la iniciativa privada, relacionats amb la construcció de vies, té exemples notables com és el cas dels arcs de Saint-Chamas o l'arc de Saintes.

El motiu de la construcció de l'Arc de Berà, doncs, podria estar relacionat amb la reforma de la Via Augusta, construït per iniciativa d'un personatge privat (Luci Licini Sura) i dedicat a l'emperador August en el marc del culte imperial, que tants exemples presenta a Tàrraco, ciutat on l’emperador va residir dos anys.

Fotos 1 2 3

Retrat pòstum d’August. MNAT 517

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr