L'Arc de Berà: Història de la investigació

A part de diverses referències inèdites, la primera notícia bibliogràfica que tenim de l'Arc de Berà es deu a P. A. Beuter (1538), que el relaciona amb un personatge llegendari –de nom Bara- i un episodi inversemblant de la lluita entre romans i les tribus ibèriques. També és Beuter (1546) qui en dóna la primera representació gràfica, esquemàtica, amb un arc molt estilitzat i coronat per un frontó triangular.

L. Pons d'Icart, si bé es limita a recopilar confuses especulacions sobre l’origen del topònim (1572), és el primer a transcriure sense errors la part que es conservava de la inscripció (en un manuscrit que va romandre inèdit però fou –indirectament– el punt de partida de la tradició epigràfica posterior). A. Agustí, fent ús de la seva erudició històrica, considera el monument un arc triomfal –“hecho a un Lucio Licino Sura”– de l’època de Trajà (1587). L'opinió d’Agustí va tenir una gran repercussió i el seu llibre va tenir moltes traduccions i reedicions, a algunes de les quals es va incorporar un gravat amb una bella reconstrucció de l’Arc, amb la inscripció inclosa (aquesta imatge ja apareix en una edició italiana de 1592). De les observacions d’Agustí dependran moltes obres posteriors, com la de J. Pujades (1609), i –de fet– no hi ha aportacions significatives fins la segona meitat del segle XVIII. E. Flórez (1769), després d’analitzar críticament la bibliografia anterior, també segueix Agustí però incorpora a la seva descripció un excel•lent gravat (a partir d’un dibuix, a escala, de F. Bonifàs) que mostra l’estat de conservació de l'Arc poc abans de la restauració parcial de 1788.

Destacable és l'aportació d'A. de Laborde (1806), amb una documentada descripció del monument –amb informacions sobre les restauracions del final del segle anterior– i, sobretot, dues extraordinàries làmines (a partir de sengles dibuixos dels arquitectes J. Ligier i J. Moulinier): una amb una vista general de l'Arc i l’altra amb la seva reconstrucció i diversos detalls –a escala– de la decoració arquitectònica.

J. F. Albiñana i A. de Bofarull (1849), a més de criticar la infausta “restauració” portada a terme nou anys abans i de donar-nos les mesures bàsiques de l'Arc, incorporen al seu text un gravat (realitzat per D. Soberano) que presenta una mena de reconstrucció “virtual” dels angles superiors.

Gairebé coincidint amb la realització de les primeres fotografies de l’Arc, E.Hübner (1869) estudià detingudament la documentació epigràfica anterior i establí la lectura critica de la inscripció. A Fernández-Guerrra (1870) presentà la hipòtesi que l'Arc marcava el límit oriental entre els territoris dels cessetans i dels ilergets.

Al segle XX han vist la llum molts treballs científics –generals i de detall– sobre el monument, dels quals podem esmentar els dels arquitectes R. Reventós i N.M. Rubió (1931), l’historiador A. García y Bellido (1974), l'epigrafista G. Alföldy (1975), l'arquitecte A. Jiménez (1975 i 1977) i, especialment, la tesi doctoral de l'arqueòleg X. Dupré (1994).

Fotos 1 2 3

Dibuix de l’Arc conservat en un manuscrit de 1710-1713, probablement fet per Juan Grül.

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr