Història

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és el més antic de Catalunya en la seva especialitat. Es va formar durant la primera meitat del segle XIX, a partir de col·leccions dels segles XVI, XVII i XVIII, tot i que la major part dels fons han estat recuperats en els últims cent cinquanta anys com a conseqüència de la construcció del port modern i de l'extraordinari creixement urbanístic de la ciutat.

Després de diferents ubicacions i períodes més o menys actius entre els quals hi ha alguns de tancament, el Museu es consolidà definitivament i va romandre a l'edifici de la plaça de la Font més de cent anys. El 1960 es traslladà a l'edifici que ocupa actualment, edificat de nova planta com a Museu, amb la particularitat que al subsòl es conservava un fragment del llenç de la muralla, que es va conservar in situ.

Al llarg dels anys transcorreguts des de la seva inauguració, el museu va anar incorporant canvis puntuals per tal d'adaptar-se a les noves necessitats, però fou el 1993, amb motiu de la celebració del XIV Congrés Internacional d'arqueologia Clàssica a Tarragona (6-11 de setembre de 1993), quan el Museu va ser objecte d'una sèrie d'obres de reforma, tant des del punt de vista estructural com museogràfic. Aquest fet es va traduir en una millora de la formalització del guió expositiu, així com una millora de l'accessibilitat, amb l'eliminació de barreres arquitectòniques, i l'ampliació i millora dels espais expositius.

El Museu Nacional Arqueològic mostra en les seves col·leccions una clara vocació romanista. La importància històrica i monumental de la ciutat de Tàrraco i la problemàtica arqueològica urbana que comporta el jaciment han orientat els esforços investigadors del Museu cap a aquesta etapa històrica.

Els materials procedeixen bàsicament dels treballs d'urbanització, privats i públics, de les troballes casuals i de les aportacions particulars, si més no fins a la tercera dècada del segle XX. Aquesta tendència canviarà substancialment a partir de les excavacions metòdiques que Joan Serra i Vilaró portarà a terme al Fòrum de la Colònia i a la Necròpolis Paleocristiana (1926-1933).

Després d'un petit lapsus provocat per la Guerra Civil i la immediata postguerra, la ciutat va créixer ràpidament -i de forma poc controlada- durant els anys cinquanta i, sobretot, durant els seixanta i bona part dels setanta: això va fer que les troballes casuals tornessin a ser majoritàries, llevat d'algunes intervencions en zones molt concretes (Amfiteatre, Vil·la romana de Centcelles, "Torre de Pilats", Vil·la romana dels Munts, plaça d'en Rovellat, etc.).

Des de 1978 i, especialment, des de la creació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat (1981), les intervencions arqueològiques -programades o d'urgència- són gairebé l'única font d'ingrés del nostre Museu, amb un augment molt considerable de dipòsits procedents d'excavacions de la pròpia ciutat, dels principals monuments i d'altres zones d'interès de la ciutat i de les seves rodalies (Teatre, Casa del Mar, Circ, Parc de la Ciutat, Amfiteatre, carrer d'en Vila-roma, carrer de Pere Martell, etc.).

El Museu ha esdevingut, així, el centre de conservació i difusió d'uns testimonis materials que il·lustren el procés de romanització de la Península Ibèrica i que, en definitiva, han de fer entenedores les formes de vida d'aquest període.

Fotos 1 2 3 4

Gravat d'Alexandre Laborde amb escultures de Tarragona (planxa LIX). (Voyage pintoresque et historique de l'Espagne, París, 1806)

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr