Història

Amb la instal·lació d'una base militar romana a la vora d'un poblat ibèric situat a la desembocadura del riu Francolí (Kesse?), l'any 218 aC, es va iniciar un llarg procés d'ocupació i vertebració del territori estretament lligat a la formació i desenvolupament de la ciutat de Tàrraco (capital de la Hispània Citerior). Després d'una primera etapa marcada per l'adaptació dels establiments rurals al nou marc polític sorgeixen, a partir del segle I aC, les vil·les, un tipus d'edificació d'origen itàlic destinada, principalment, a l'explotació agrícola del territori. A partir d'època altoimperial, les vil·les de l'ager tarraconense van experimentar un gran desenvolupament arquitectònic que posa de manifest la importància que adquireix la funció residencial. La vil·la, sense deixar de ser en la majoria dels casos el centre d'una activitat productiva, incorpora els refinaments propis de la vida urbana en un entorn rural propici a les activitats de lleure que distingien a les capes més altes de la societat romana (passejar, gaudir del paisatge, caçar, rebre i conversar amb els amics, etc). Amb daltabaixos, aquesta dualitat de funcions (producció i lleure) es manté, transformada, fins als darrers moments de l'antiguitat clàssica.

El marge dret de la desembocadura del riu Francolí – en contrast amb l'altra banda – és una zona planera, ben comunicada i molt apta per a l'explotació dels recursos agrícoles. Les evidències arqueològiques més antigues documentades a Centcelles, a uns cinc quilòmetres de Tàrraco, corresponen als segles II-I aC tot i que, per la seva escassetat, no permeten conèixer amb precisió el tipus d'assentament amb el que estarien relacionades. Entre els segles I i II dC es construeix una vil·la de la que només coneixem part del sector destinat a l'emmagatzematge (dolia) de productes agrícoles. L'edifici va patir reformes en el segle III i al final d'aquest mateix segle o al llarg del següent va ser abandonat. Per problemes de conservació i tractament, les restes corresponents a aquesta vil·la altoimperial no són actualment visibles.
L'edifici que actualment es mostra correspon, fonamentalment, al cos principal d'una gran vil·la construïda en un moment encara incert del segle IV. Aquest cos, orientat E-O, és de planta rectangular i mesura més de 90 metres de façana. L'extrem occidental està ocupat per dos petits conjunts de banys, un d'ells (banys meridionals) perpendicular al cos principal. Tot i les diferències en quant a dimensions, l'estructura és similar: uns espais escalfats (caldaria i tepidaria) a través d'un forn i un sistema de doble paviment (hypocaustum) i uns ambients freds (frigidaria). Les sales es complementen amb banyeres i piscines d'aigua calenta o freda segons correspongui. Els dos conjunts de banys s'articulen a partir d'un pati interior envoltat d'estances. L'extrem oriental, més deteriorat, inclou un àmbit absidat, una gran estança de planta quadrangular (reconvertida en bassa en època moderna) i part de la façana posterior amb dues de les finestres conservades. Dos murs en sentit N-S indiquen l'existència d'un cos perpendicular. Es perfila, doncs, un edifici en tres cossos – un cos principal orientat est - oest i dos perpendiculars en els extrems – disposats al voltant d'un gran jardí.
La part central del cos principal està ocupada per dues grans sales. La primera d'elles, accessible des de l'exterior, és una sala de planta circular amb quatre fornícules amb la coberta de volta conservada i restes de la decoració de mosaic policrom de la cúpula. Les parets, exceptuant les semicúpules de les fornícules (en mosaic), anirien estucades i pintades com mostren els escassos fragments preservats a l'alçada de les finestres que il·luminen l'estança des del Nord i des del Sud (grup de cases, bust d'una dona jove, antílops i una sèrie de motius geomètrics). El mosaic de la cúpula està ordenat en tres franges horitzontals coronades per un medalló zenital: en el fris inferior es reprodueix una cacera en la qual destaca el grup de caçadors situats sobre la finestra enfront de la porta d'accés, la representació d'una gran vil·la romana sobre la finestra oposada i diverses escenes relacionades amb la pràctica de la cacera (transport i preparació dels paranys, assetjament dels cérvols per part dels caçadors, etc); en el fris intermedi es representen setze escenes de l'Antic i del Nou Testaments, separades per columnes, mentre que, en el fris superior, la representació de les quatre estacions de l'any alterna amb altres quatre escenes on figura un personatge luxosament abillat assegut en una càtedra o tron acompanyat per diverses persones. La composició acaba amb un medalló central, del qual només es conserva un grup de petits caps. En el centre de la sala de la cúpula es localitza una cripta subterrània i una subcripta de difícil interpretació. Una porta en el mur Oest permet accedir a una sala quadrilobulada que conserva part de l'arrencament de la coberta però no restes de la decoració original.

Tot i l'espectacularitat i significació del mosaic de la cúpula de Centcelles, la seva interpretació és encara incerta. A partir, fonamentalment, de l'estudi dels personatges entronitzats del fris intermedi, alguns investigadors, han proposat que es tracta d'una vil·la inacabada que va esdevenir el mausoleu imperial de Constant, assassinat l'any 350 dC. Segons altres, que posen en qüestió el caràcter funerari de l'edifici, la vil·la estaria relacionada amb membres de la jerarquia eclesiàstica (bisbe?) o de l'alta aristocràcia.

Fotos 1 2 3 4

Vil·la romana de Centcelles. (Arxiu MNAT)

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr