Visita

Tornar

Les restes que es poden visitar actualment a Centcelles corresponen bàsicament a la vil·la romana construïda en el segle IV dC. Són de destacar els dos conjunts de banys i, en la part central de la vil·la, una gran sala que conserva la cúpula decorada amb un excel·lent mosaic de temàtica cristiana.

Estança amb absis


  • Detall de l’absis que culmina aquesta estança. (Arxiu MNAT)

  • Actual recepció del jaciment. (Arxiu MNAT)

Actualment aquesta estança acull la recepció. Originalment constava de dos àmbits, un d’ells culminat per un absis.

Sala amb la cúpula de mosaic

Sala circular amb la cúpula recoberta de mosaic i amb restes de pintures murals a les parets.

Sala quadrilobulada


  • Detall de la sala quadrilobulada. (Arxiu MNAT)

  • Ubicació de l’audiovisual “Descobrir Centcelles”. (Arxiu MNAT)
Sala de planta quadrilobulada, que forma part de la zona monumental de la vil·la. Actualment en aquesta sala es pot veure l’audiovisual “Descobrir Centcelles”, que té una durada de 9 minuts, i complementa la visita del jaciment.

Jardí


  • Façana del cos central de la vil·la, que s’obriria al jardí. (Arxiu MNAT)

  • Dibuix reconstructiu de la vil·la en el s. IV. (Arxiu MNAT, dibuix H. Prades)
La planta de la vil·la tardana suggereix l’existència d’un jardí al voltant del qual es disposava l’edificació.

Conjunt de banys meridional


  • Detall de l’hipocaust. (Arxiu MNAT)

  • Detall d’una de les banyeres del conjunt de banys. (Arxiu MNAT)

  • Detall de la piscina del frigidarium. (Arxiu MNAT)

  • Detall de la zona del caldarium. (Arxiu MNAT)
Aquest conjunt està format per una estança calenta (caldarium), amb dues petites banyeres, i una de freda (frigidarium), dotada d’una piscina. Al costat d’aquesta, es troben les latrines. L’aire s’escalfava en un forn situat a l’oest i circulava per sota del paviment a través d’una cambra (hypocaustum) de la qual encara es conserven alguns dels arcs de sosteniment.

Pati interior amb estances


  • Detall d’una de les estances del pati interior. (Arxiu MNAT)

  • Detall d’una de les estances del pati interior. (Arxiu MNAT)
Per la seva posició, aquest conjunt podria relacionar-se amb els banys.

Conjunt de banys occidental


  • Edificacions del conjunt de banys occidental. (Arxiu MNAT)
Aquests banys -de majors dimensions i que conserven part de l’alçat i l’arrencament de la coberta - s’emplacen a l’extrem occidental del cos principal de l’edifici. Com en el cas anterior, el forn escalfava les estances calentes (caldarium i tepidarium) i les seves respectives banyeres. El frigidarium, que ocupava la part més septentrional del conjunt, no és actualment visible.

Façana posterior


  • Façana posterior del cos central. (Arxiu MNAT)
La millor conservada de l’edifici i en la qual s’aprecien les entrades de forn per escalfar els paviments de les sales principals i algunes de les finestres. També es poden apreciar detalls constructius com els forats deixats per la bastida usada durant el seu alçat.

Ala oriental


  • Detall d’una de les estances de l’ala oriental. (Arxiu MNAT)

  • Detall d’una de les estances de l’ala oriental. (Arxiu MNAT)
Les restes documentades indiquen la presència d’una ala que arrenca, en sentit N-S de l’extrem oriental del cos principal de l’edifici. Entre les estances d’aquest ala, destaca un àmbit situat a l’extrem -convertit en bassa en època contemporània- i el mur posterior, on es conserven dues de les finestres.

La tardor


  • La tardor. (Arxiu MNAT)
Representació de la tardor personificada en un jove que sosté un pal en posició horitzontal del qual pengen tres raïms.

Els personatges entronitzats

El detall més significatiu i millor conservat d’aquesta escena és un rotllo o volumen, en blanc, disposat per ser llegit i sostingut per les seves parts laterals, enrotllades, per la persona asseguda al tron.

La primavera


  • La primavera. (Arxiu MNAT)
De la figura que representa la primavera només ens resta una part del pit i el cap quasi sencer.

Daniel a la fossa dels lleons

El jove Daniel té les mans aixecades en actitud d’orant i es trobaria acompanyat per dos lleons.

Jonàs llençat al mar


  • Jonàs llençat al mar. (Arxiu MNAT)
Nau conduïda per dos joves mariners, un a la proa i un altre a la popa de la nau, dirigint el timó.Menys recognoscible és el profeta Jonàs, el cos del qual apareix per sota del timoner.

El Bon Pastor


  • El Bon pastor. (Arxiu MNAT)
Figura del Bon Pastor amb un anyell a l’esquena i altres dos als seus peus, així com dos arbres als costats. Aquesta figura presideix tot el desenvolupament de les imatges cristianes de la cúpula i té una relació directa amb el grup central de caçadors.

Arca de Noè


  • Arca de Noè. (Arxiu MNAT)
L’arca, seguint el costum de l’època paleocristiana, es representa com una caixa.

Els tres joves al forn

Escena de l’Antic Testament que representa el càstig dels tres joves jueus pel seu menyspreu a un ídol pagà. Per aquest rebuig, són sentenciats a morir cremats en un gran forn.

Vil·la romana

La vil·la està representada a una escala diferent de la resta de l’escena. Es conserva un edifici amb tres finestres, un frontó circular i la teulada.

El dominus


  • El dominus. (Arxiu MNAT)
Dos genets dirigeixen dues cérvoles i un cérvol cap a una xarxa. El primer cavall porta marcades les lletres LC. El genet, que munta sense sella, podria ser la representació del dominus o propietari de la vil•·la de Centcelles.

Paranys estesos

La xarxa està col·locada al final d’un camí, marcat per estaques amb plomes penjades, que serveix per a conduir els animals fins al parany

Grup central de caçadors

En el grup central dels cinc caçadors, s’ha identificat el cap que mira frontalment com el propietari o dominus de Centcelles.

Els portadors de les estaques

Escena que il·lustra el transport del material emprat en una caça amb paranys.
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr