Col·leccions

El MNAT centra el seu discurs en Tàrraco i la romanitat. La importància històrica i monumental de la ciutat romana explica la formació d'unes col·leccions amb un predomini clar d'objectes relacionats amb aquest període tan rellevant de la història europea.

Amb precedents en els segles XVI – XVIII, les col·leccions del Museu es formen a través dels objectes recollits per membres de la Sociedad Económica de Amigos del País de Tarragona, procedents, majoritàriament, de les pedreres obertes per a la construcció del port contemporani (àrea residencial intramurs de la ciutat romana) a partir d'inicis del segle XIX. Entre finals d'aquesta centúria i principis de la següent, es produeix la urbanització de l'espai existent entre la Rambla Vella i el port, afectant profundament el que restava d'aquella àrea residencial. També s'incorporen els objectes apareguts en les reformes urbanístiques dutes a terme a la Part Alta al llarg dels segles XIX i XX.

Abans del segle XIX s'havien constituït incipients però importants col·leccions de les quals tenim notícia documental o, fins i tot en casos determinats, dades per valorar-les, per bé que moltes es van perdre com a conseqüència de l'ocupació de les tropes napoleòniques i de les tràgiques seqüeles que va tenir la retirada, el 1813, tant per a la població com per al patrimoni tarragoní. És, per exemple, el cas de la col·lecció de monedes i ceràmiques reunida pel canonge Ramon Foguet i Foraster (1729 – 1794), o el de les monedes antigues de l'arquitecte Joan Antoni Rovira (1731 – circa 1805). Un altre cas molt significatiu és el de la col·lecció de marques de terra sigillata recopilada i documentada pel canonge Benito González de Posada (1754 – 1831).

Els orígens del Museu Arqueològic de Tarragona els trobem en la reactivació del col·leccionisme després de la Guerra del Francès, procés en el qual destaca la figura de Vicenç Roig i Basora, Vicentó (1763 – 1837), director de l'Academia de Dibujo de Tarragona i virtual fundador del Museu Arqueològic de Tarragona. Durant el període 1834 – 1836 aquestes col·leccions es van constituir oficialment en “Museo de Antigüedades”.

El 1845, el “Museo de Antigüedades” va adquirir rang d'institució pública com a conseqüència de l'adscripció a la Comisión Provincial de Monumentos, creada l'any anterior amb l'objectiu de preservar els béns, especialment immobles, secularitzats arran de la desamortització de Mendizábal (1836). El 1849 el museu, constituït com a Museu Arqueològic, va quedar instal·lat provisionalment a la seu de la Sociedad Arqueológica Tarraconense, juntament amb les col·leccions que aquesta societat, per la seva banda, havia anat recopilant des que es va fundar, el 1844, amb l'objectiu inicial de construir un museu privat a partir de les col·leccions dels socis. L'any 1853, Bonaventura Hernández Sanahuja – aleshores inspector d'antiguitats i destacat col·leccionista – esdevé director de facto fins al seu nomenament oficial l'any 1865.

Fins a la primera meitat del segle XX, s'incorporen, a més de troballes ocasionals i disperses, els extensos conjunts de materials recuperats en les excavacions del Teatre (1919), el Fòrum de la Colònia i la Necròpolis Paleocristiana (1926 – 1933). A partir de la dècada dels 60 del segle XX la ciutat experimenta un ràpid creixement que afecta amb especial intensitat el suburbi occidental de Tàrraco. Tot i que moltes de les evidències arqueològiques desapareixen sense deixar rastre documental, podem destacar l'ingrés d'objectes recuperats en excavacions urbanes i en vil·les romanes de l'ager Tarraconensis com Centcelles i Els Munts.

Des de la creació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (1981), el control efectiu de les intervencions previstes en el subsòl d'àrees arqueològiques ha generat un creixent nombre d'actuacions arqueològiques lligades, majoritàriament, a l'intens desenvolupament urbanístic que ha caracteritzat les darreries del segle XX i inicis del XXI afectant, principalment, els suburbis portuari i oriental de Tàrraco.

Al llarg del temps, el Museu ha incrementat els seus fons i és, des d'un punt de vista normatiu, la destinació obligada de tots els materials que es troben de forma reglada o casual al solar de l'antiga Tàrraco i de bona part del seu territori (ager Tarraconensis), base fonamental de les seves col·leccions. Les col·leccions del MNAT constitueixen, doncs, un referent obligat per a l'estudi de la Tarragona romana.

Més informació
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr