Història

La bibliografia més antiga que es coneix sobre aquest monument ja el relaciona amb els germans Escipió, i, segurament, l’errònia identificació com a sepulcre d'aquests generals i herois romans té el seu origen en la fàcil i ràpida acceptació d'aquesta hipòtesi i en la difusió que en van fer la majoria d'autors (si més no fins a la segona meitat del segle XIX) que han descrit o esmentat la Torre en els seus llibres o articles. No sembla, doncs, que el nom s’originés a partir d'una atribució popular (els topònims d'aquesta mena són generalment genèrics): s’ha de tenir en compte el nivell de coneixement que de la història de la Segona Guerra Púnica tenia el "poble" –i àdhuc l’estament més instruït– fins als segles XV o XVI. Tot i que ja al segle XV J. Margarit, bisbe de Girona, parla de la Torre com a possible tomba de Publi i Gneu Escipió, la primera obra impresa que podem ressenyar (el Paralipomenon de Margarit no es va imprimir fins l’any 1545) és la Crònica (1558) del canonge valencià P.A. Beuter, en la qual s'afirma (cap. VIII) que "estan soterrats los dos germans en la torreta davant Tarragona, que es diu fins a hui lo sepulcre dels Escipions, on estan los bustos dels dos de marbre [sic], posats en la torre". Aquesta referència tan poc afortunada es veurà acompanyada d'una representació gràfica també errònia (una mena d'híbrid format per la superposició de la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà), proves que demostren que Beuter no coneixia personalment el monument.

Haurem d'esperar fins al Libro de las grandezas (1572), del tarragoní L. Pons d'lcart, per a trobar una descripció essencialment correcta -malgrat alguns errors- de la Torre. Gràcies a diversos manuscrits del mateix Pons (preparatoris del seu llibre) i a un dibuix del pintor flamenc A. van den Wyngaerde podem conèixer l’estat de conservació del monument pels volts de 1565, un estat força similar al que té quatre-cents trenta anys mes tard: manca de coberta, interior mig reblert de pedres i terra, desgast considerable en la inscripció i els relleus, etc. El cronista J. Pujades va poder veure i mesurar la Torre l’últim any (1600) d'aquell segle i n'ofereix un dibuix i una descripció força acurats (1609).

Un pas enrere suposa la publicació per J. B. Fischer von Eriach (1721) d'un fantasiós gravat de la Torre (realitzat a partir d'un dibuix de l’enginyer M.A. Weiss), amb greus errors en les proporcions i amb una disposició iconogràfica idealitzada. Molt més bones i reals són les descripcions i representacions publicades al tom XXIV de l’España Sagrada (1769) de P. Flórez (amb una làmina realitzada a partir d'un dibuix de l’artista vallenc F. Bonifàs) i a la primera part del Voyage (1806) d'A. de Laborde (sobretot les làmines XLIV i XLV, gravades a partir de dibuixos de J. Legier -amb una perspectiva i composició que serà copiada repetidament i sovint amb no massa fortuna, per artistes posteriors- i J. Moulinier). Laborde dóna notícia de la troballa, molt a prop de la Torre, l’any 1802, d'un petit sepulcre de pedra que contenia una urna de vidre en la qual hom va recuperar dos ungüentaris de vidre i una moneda de bronze d’època de Tiberi (tots aquests, materials que es coneixen). El comte d'Espanya, aleshores capità general de Catalunya (havia estat governador de Tarragona l’any 1817), manà regirar –infructuosament– el que quedava del rebliment interior de la Torre.

La bibliografia vuitcentista posterior no aporta gran cosa al coneixement de la Torre, llevat dels treballs realitzats pel tarragoní B. Hernández Sanahuja, qui va voler fer una aproximació científica i crítica a un monument que se seguia considerant majoritàriament –tot i que autors tan antics i ben considerats com F. de Ocampo (l541) o A. Agustí (1587) ho havien rebutjat clarament– la tomba dels germans Escipió. Hernández va deixar diverses descripcions molt detallades i documentades de la Torre (1852–1854, 1862, 1867 i 1871), per a la qual ja suposava una coberta en forma de "pirámide cuadrangular" i fins i tot va poder confrontar-la amb la de Vilablareix (Gironès), un monument funerari de característiques similars al de Tarragona per bé que més senzill (1857).

Podem considerar la descripció d'Hernández i la nova lectura de la inscripció que publicà E. Hubner (1869) com els precedents directes de la historiografia moderna del monument. Al segle XX, a més d'algunes troballes relativament pròximes a la Torre (1904), dels diversos treballs de neteja i restauració (sobretot els de 1924, quan la Comissió de Monuments buida l’interior i el reforça amb formigó) i de la declaració monumental (1926), s’han de destacar –entre altres– els estudis i les aportacions d'E. Albertini (1915), C. Cid (1948), J. Sánchez Real (1951), T. Hauschild, S. Mariner i H. G. Niemeyer (1966) i G. Alföldy (1975).

Fotos 1 2 3

Gravat de la Torre dels Escipions publicat el 1806 per Laborde. A partir d'un dibuix de Legier.

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr