La inscripció de la Torre dels Escipions

La inscripció de la Torre dels Escipions es troba situada a la façana sud, en la part superior del segon cos del monument. El seu camp epigràfic està definit per una tabula ansata que presenta un relleu de tres centímetres i que està dividida entre quatre carreus, el segon dels quals mostra avui una profunda fissura amb pèrdua de camp epigràfic i, per tant, de text. El quart bloc presenta també una important erosió que dificulta la seva lectura. El material és, com el conjunt de la Torre, una lumaquel·la procedent d'una pedrera situada a prop del mar, en l’entorn del monument, que ja identificà en el seu dia Aureli Álvarez.

Dimensions del camp epigràfic: 566 x 56 cm.
Alçada de les lletres: 10-12 cm.
Interlineació: aprox. 2-5 cm.

Transcripció:
OR.NATE• EA • QVAE • LINQV[-circ.7-] SVAE R [•] BVS • POSIT[I]S • NEGL [-circ.5-] 5]S
VNVM STATVIT E[-circ. 5-]S SEP [-circ.3-]HRVM • VBI • PERPETVO • REMANER[---]

Variants de lectura:
Línia 2: STATVI RE[LIQVI] (Alföldy); |S]TATVIT L[OCVM II]|S (Mariner); REMANE[NT]
(Alföldy); REMANET (Mariner).

La inscripció ha sofert diversos intents de restitució, dels quals hem de destacar el de S. Mariner, qui feu una correcta lectura i un calc de les restes visibles, el qual reproduïm i acceptem amb lleugeres variants.

La seva restitució és la següent:
ORNATE EA QVAE LINQV[IT SPECIO]SE, VIT|[AK] SVAE R[E]BVS POSIT[|]S NEGL[IGEN]S:
VNVM [S]TATVIT L[OCVM II]|S SKP[VLC]HRVM VBI PERPETVO REMANET.

Ell mateix la tradueix així: "Coroneu allò que ell deixa brillantment, sense importar-li la seva pròpia vida, un cop arranjada la situació. Només un lloc disposa per això: el sepulcre on roman per sempre".

Sobre la base de Mariner, G. Alföldy suggerí algunes matisacions de lectura i puntuació, les quals acceptem malgrat la nostra restitució diferent, i proposa:

ORNATE EA QVAE LINQV[IT. SPECIO]SE VIT[AE] SVAE R[E]BVS POSJT[|]S, NEGL[|]IGEN]S
VNVM: STATVI RE[EIQVI]S SEP[VLC[HRVMl, VBI PERPETVO RKMANE[NT|.

Amb la següent traducció, de la qual donem una versió catalana: "Corona allò que ell va deixar després d'haver viscut brillantment, oblidant tan sols una cosa: que per les seves restes fos construïda una sepultura, on poguessin romandre per sempre'".

Per la nostra banda, i fins que puguin realitzar una autòpsia més acurada de la inscripció, ens hem basat fonamentalment en la documentació fotogràfica i en els calcs i dibuixos realitzats per S. Mariner i G. Alföldy. Resultat d'aquest treball és una sèrie de noves hipòtesis de restitució que recolzen sobre l’estructura mètrica del text, el qual Mariner havia proposat de considerar dos tetràmetres anapèstics malgrat les dificultats mètriques que presentaven i la raresa mateixa del metre. En la nostra anàlisi hem partit de la creença que es tractava d'una sèrie de tres senaris iàmbics, metre molt més freqüent a l’epigrafia funerària, la qual constitueix el nombre més gran del que coneixem com a Carmina Latina epigraphica. Donem a continuació la nostra restitució a tall d'exemple, puix que el que considerem important no són les paraules amb què suplim les llacunes sinó els peus mètrics que aquestes completen. De tota manera, la nostra restitució respon al nombre de lletres que manquen a cadascun dels espais perduts i ensems corresponen al vocabulari corrent dels CLE i donen, a més a més, sentit complet a la inscripció:

ORNATE EA QVAE LINQV[IT OPERA], SE VIT[AE| SVAE R[E]BVS POSITIS NEGL[IGEN]S,
VNVM STATVIT E[NIM SVI]S SEP[VLC]HRVM VBI PERPETVO REMANE[ANT].

Inscripció que proposem de traduir de la següent manera: "Enaltiu les obres que va deixar en morir; oblidant-se d’ell, erigí per als seus un sol sepulcre on han de romandre per sempre".

No manquen paral·lels al formulari que ens documenta aquest text:

ornate: CLE 1388: que nos hec tecum mox teget orna simul; CLE 1337: tu meritis ornate tuis monumenta relinquis.

ea quae linquit: CLE 738: quae liquit / cita subolem digno sibi.

opera: CLE 112: funeravit natos et hanc coepit opera; CLE 662: [vivit cum] sanctis pro meritis et opera tanta.

vitae suae rebus positis: expressió que equival a la fórmula ponere vitam, que ja es troba a Corneli Nepot amb el significat de "morir". A CLE 1988 veiem una idea similar: se tulit ad quietem positis ex ordine rebus.

se negligens: amb el significat de "no tenir cura d'un mateix", troba un cert paral·lel a CLE 116: cultu neglecto corporis. La lectura in se negligens, també possible, implicaria suposar un altre temps del verb linquo o bé un monosíl·lab tipus is a continuació de linquit i abans d'in.

statuit sepulchrum: és una fórmula molt habitual a l’epigrafia funerària i troba infinitat de paral·lels: monimentum statuerunt (CLE 1942); statuit aram (CLE 157); templum statuit tibi (CLE 1526); litulum statuo tibi (CLE 1029); quod (sepulcruin) coniunx statuit (CLE 1991).

perpetuo remaneant: té ressò en les expressions perpetua quiesquit requie (CLE 116); ut remanerent ossa et cineres (CLE 1583); aeterno hic quoque nunc remanet (OIL 1325).

Pel que fa a la datació d'aquesta inscripció, ens hem de remetre a l’estudi arqueològic de la peça que s’adiu amb la cronologia que la llengua, el formulari i la paleografia ens indiquen, des del període augustià fins a la fi de la primera meitat del segle I dC. La puntuació triangular amb el vèrtex que mira amunt, la forma de les V, les T altes amb inclusions i la fàcies general del text ho abonen i ens porten a una cronologia alta dintre del període indicat.

Com a conclusió podem observar el progrés que en la segona meitat del nostre segle ha experimentat la comprensió d'aquesta inscripció, atribuïda erròniament als Escipions sobre la base de llegir Corneli allà on avui llegim ornate. Aquesta hipòtesi fou fins i tot considerada per E. Hübner, si bé sense emparentar el pretès Corneli del monument amb els Escipions. Una versió més crítica volia que aquesta fos la tomba d'una dona del mateix nom. La nostra lectura, com ja feren les de Mariner i Alföldy, retorna a l’anonimat el personatge que féu erigir el monument, però al mateix temps ens dóna una mostra il•lustrativa del que va ser la composició d'una poesia culta no sempre afortunada, que és tanmateix un bon indici del que representa la penetració de la llengua llatina en la capital de la Hispània citerior: Tàrraco.

Text: M. Mayer, M.Miró, R. Perea: La Torre dels Escipions. Monuments a l’abast. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Tarragona, 1993.

Fotos 1 2

Detall del cos central on es troba la inscripció en tabula ansata.

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr