Visita

El Centre d'Interpretació


  • Centre d’Interpretació de la vil·la dels Munts

  • Centre d’Interpretació de la vil·la dels Munts

Tàrraco i el seu territori: les vil·les al voltant de la ciutat


  • Reconstrucció hipotètica de Tàrraco al s. II dC. (© Francesc Tarrats. Dibuix: A. Latre).

  • Vil·la romana del Moro, a Torredembarra. (foto:. CODEX- Arqueologia i patrimoni).

  • Mosaic dels peixos, trobat a la vil·la romana de Cal·lípolis, a la Pineda (Vila-seca) l’any 1960 (foto: Raimon Miserachs).

  • Vil·la romana de la Llosa, a Cambrils (foto: CODEX- Arqueologia i patrimoni).

"Quan vagis a comprar una finca, visita diverses vegades l'indret i mira bé el teu entorn.
Assegura't que tens bon clima, que no hi siguin freqüents les tempestes. El terreny ha de ser bo, amb fortalesa natural, al peu d’un turó i orientat a migdia, en un lloc sa i on resulti fàcil trobar-hi obrers.
Ha de tenir aigua abundant i trobar-se a prop d'una població fructífera, o del mar o d'un riu navegable, o d'un camí bo i transitat".
(Cató, De agricultura I, 1,3)

En el món romà, una ciutat com Tàrraco era un veritable centre de control polític i econòmic de tot un territori que era explotat seguint el model de producció de Roma.

Part del territori d'una ciutat era repartit en lots iguals entre els antics soldats assentats, que es convertien en colons. Moltes d'aquestes propietats requerien d'una instal·lació arquitectònica que permetés la seva explotació. Neix així la vil·la o casa de camp, on vivia el propietari de les terres. Els excedents d'aquestes explotacions (blat, vi, oli…) es canalitzaven a través de la ciutat.

De les villae depenents de Tàrraco, les més antigues van ser fundades dins de la segona meitat del segle II aC, tot coincidint amb la transformació del campament militar de Tàrraco en un veritable nucli urbà. La vitalitat i significació de la ciutat, així com les condicions geogràfiques i climàtiques del seu entorn, van propiciar una gran densitat en aquest procés d'ocupació fins a mitjan segle III dC.

Són difícils de precisar els límits exactes del territorium que depenia directament de la colònia Tàrraco, sembla que cap al sud limitaria amb el coll de Balaguer, cap a l'interior amb el territori d'Ilerda (Lleida) –per la zona de les Garrigues– i cap al nord el límit seria probablement el riu Llobregat (pont de Martorell).

En el territori d'influència de Tàrraco, capital de la província Tarraconense s'han localitzat nombroses villae –com la dels Munts– dotades d'un nivell de sumptuositat molt per damunt del que era habitual en altres sectors de la costa catalana i lligades als alts funcionaris provincials i municipals. Aquests passaven llargues temporades a Tàrraco i tenien les seves mansions –veritables palaus¬– fora del nucli urbà, per als seus moments d'esbarjo.

Aquests establiments, que compartien una doble funcionalitat –agrícola i residencial–, van anar evolucionant tot seguint els esquemes arquitectònics i decoratius que es desenvolupaven en terres itàliques.

Les vil·les romanes


  • Representació d’una vil·la. Mosaic de la vil·la romana de Centcelles, Constantí.

  • Representació d’una vil·la. Pintura localitzada a la vil·la de Sant Marcos, a Stabiae (Itàlia).

Una vil·la era concebuda com una unitat de producció bàsica, destinada a l'explotació agropecuària d'una extensió de terreny determinada. Però també, i a la vegada, era el lloc de descans i d'esbarjo dels seus propietaris, que es retiraven a les seves cases al camp, tot fugint del soroll i del tràfec de la ciutat.

A més de les terres destinades a aquesta explotació agrícola, en una vil•la són necessàries unes estructures arquitectòniques on es desenvolupin les diferents activitats. Es poden distingir, d'aquesta manera, dues parts bàsiques: per una banda, les estances que constitueixen la residència del propietari de la vil·la i la seva família (la vil·la residencial) i, per l'altra, les dependències destinades als treballs del camp (la vil·la rústica).

La zona residencial segueix en certa mesura l'evolució dels esquemes arquitectònics de les cases urbanes (les domus), on les dependències senyorials s'articulen entorn d'una habitació central –oberta i porticada– que, segons les seves característiques i situació, rep el nom d'atri o peristil. Evidentment, segons el poder adquisitiu dels seus propietaris, presenten una major riquesa i complexitat arquitectònica. Menjadors d'estiu i d'hivern (triclinia), dormitoris (cubicula), sales de recepció i de reunions (oecus), biblioteques, banys termals, etc., són algunes de les estances que es podien trobar en aquestes cases, segons les necessitats dels propietaris.

Les dependències de la vil·la rústica eren més modestes i funcionals. Es poden trobar les habitacions dels esclaus que feien les tasques agrícoles (cellae), els estables dels animals (stabula), els magatzems del gra, els trulls per a premsar olives o raïm (torcularia) i els dipòsits per a líquids, així com altres instal·lacions com els forns ceràmics per a fabricar els contenidors –àmfores i gerres– per a transportar l'oli i el vi excedents.

La vil·la romana dels Munts: una casa al costat del mar


  • Banys de la vil·la dels Munts, situat al costat del mar.

Els Munts és el màxim exponent del que podia ser una vil·la residencial –especialment concebuda per al lleure i per a la representació social– en el territori de l'ager tarraconensis.

Les característiques topogràfiques del lloc i la seva situació geogràfica en relació a Tàrraco –la seva ciutat de referència– constitueixen els factors essencials que aporten als Munts la seva singularitat i la seva operativitat com a residència periurbana d’una important personalitat de la cúpula dirigent de Tàrraco i –segurament– de la província Tarraconense.

La proximitat del mar i el seu domini visual és una constant perfectament estudiada en l’elecció de la ubicació i en la planificació de la distribució arquitectònica de la vil·la i, en definitiva, en la seva escenografia.

En aquest cas, la vil·la desplega la seva arquitectura –pel que fa al sector residencial– al vessant d’una petita elevació del terreny encarada al mar. Obté, així, en els seus edificis de més alta representació, una calculada perspectiva sobre el mar, en una de les platges més privilegiades de la costa nord-oriental de Tarragona. Fins a l’extrem que incorpora la mateixa platja en el seu programa de lleure, instal•lant-hi un espai termal complementari en què el mar exerciria d’espai natatori i la platja de palestra.

La mateixa configuració del terreny va permetre addicionalment –sense comprometre la unitat estructural del conjunt– que la pars rustica de la vil·la s’orientés a redós de la residencial, ocupant concretament l’altra vessant del turó –la que dóna cap al nord–, tot dominant la depressió del territori on sembla que es desplegaria –en unes terres molt favorables al conreu– una dinàmica activitat agrícola i per on, també, molt a prop de la vil·la, transcorria la via que facilitava la seva connexió amb la ciutat de Tàrraco.

La vil·la va ser construïda durant el segle I dC; a mitjan segle II, tot coincidint amb l’estada de Caius Valerius Avitus, va ser objecte d’una sèrie de reformes i ampliacions. Entre els anys 260 i 270 es produeix un gran incendi que significa la fi de la gran vil·la residencial i les activitats posteriors, desenvolupades fins als segles VI o VII, ens indiquen un establiment rural on l’activitat agrícola és preeminent.

La vil·la i la representació social: la zona residencial


  • Escultura d’Antínous, localitzada a la zona residencial.

  • Mosaic del corredor, a la zona residencial.

  • Columna de mabre pavonazzetto i capitell de marbre Luni-Carrara que decoraven la galeria de la planta noble de la vil·la.

"...Per a les persones il·lustres que, en l'exercici d'honors i càrrecs públics, han de governar els ciutadans, es faran vestíbuls regis, atris magnífics i peristils dilatats, parcs, jardins i passejos amples, tot això fet amb majestat i grandesa. Tindran també biblioteques, galeries de pintures…"

Vitruvi, De architectura, VI, VIII, 32

La vil·la dels Munts destaca essencialment, per la seva part residencial, com una de les més importants del país per la magnitud de les restes arquitectòniques i per la riquesa del tractament decoratiu.

Si en el vessant septentrional i occidental del turó en què es va ubicar la vil·la es va estendre la part rústica, al costat de migdia i de cara al mar es va desenvolupar l'àrea residencial, la qual estava formada per una gran casa –la domus–, diversos jardins i un mínim de dos conjunts termals.

La domus, articulada al voltant d'un hortus o jardí, tenia dos pisos dels quals només es conserven actualment una part de la planta baixa i una sola entrada, encarada a les termes. L'accés conegut dóna a un passadís semisoterrat -criptoporticus- il·luminat amb troneres obertes al jardí. Aquest corredor ens permet accedir a les sales nobles de la vil·la (menjadors i espais de recepció) i comunicar amb una sèrie d'estances privades (avantcambres i dormitoris). Al final del criptopòrtic s'arriba a una escala que permetia pujar al segon pis.

Les sales nobles i el passadís van ser pavimentats amb mosaics policroms i totes les parets estaven pintades amb motius geomètrics i florals. Sabem que els sostres dels dormitoris presentaven cassetons i pintures. A una de les estances, la decoració del sostre representava un seguici dionisíac, amb imatges del déu Bacus i de les Mènades.

Per damunt del corredor discorria una galeria porticada oberta al jardí, la qual comunicava amb les estances del segon pis. Les columnes i els capitells corintitzants d'aquest porticat, així com uns petits mosaics emprats com a quadres per a decorar les parets i que representen muses, van ser recuperats durant l'excavació d'aquesta part de l'edifici. Ha estat recuperada també una bella estàtua d'Antínous, un petit tors de Bacus, el fragment d'un retrat de l'emperador Marc Aureli i un cap d'una divinitat femenina.

Una vil·la per a l'oci i el gaudi: els banys


  • Els banys de la vil·la dels Munts

  • Escultura de Cupido, que formaria part de la decoració dels banys.

  • Escultura d’Esculapi, que formaria part de la decoració dels banys.

  • Latrines.

"Tindràs una vil·la de gran atractiu si hi afegeixes una piscina i alguns sortidors, amb una bardissa ben verda al voltant de la palestra"

(Ciceró, A Quint, 3, 1-3)

A la vil·la dels Munts, la construcció d'una gran àrea residencial i d'esbarjo va permetre satisfer –des de l'àmbit privat– algunes de les activitats més característiques del lleure i de l'oci de la societat romana: l'esport, els banys, els àpats, les reunions familiars o socials, la lectura i la contemplació de la naturalesa.

Actualment veiem les restes conservades com tres punts inconnexes: la casa, els banys principals i els de la platja. Aquesta imatge és errònia i ens hem d'imaginar la unió dels espais mitjançant jardins i camins porticats o amb pèrgoles, tot definint un marc idíl·lic –propi del gust dels romans– per al contacte i la meditació amb la natura.

La casa se situava en el punt més elevat, adaptada al pendent i sense perdre la visió preeminent sobre l'entorn. En coneixem uns quants dormitoris, sales de reunió i les evidències d'una galeria porticada en el pis superior. En el segon pis, o en altres indrets encara per descobrir, hi hauria dormitoris d'estiu i d'hivern o de propietaris i convidats, menjadors d'hivern i d'estiu -a l'aire lliure-, sales de repòs o de lectura, una cuina, una biblioteca i altres estances al gust dels propietaris.

La construcció d’un edifici de banys va tenir també una gran importància en el plantejament d'aquesta vil·la, fins al punt d'edificar un conjunt complementari al costat de la platja per a poder banyar-se al mar. Els banys principals, situats al costat de la casa, compten amb tota mena d'estances i no seria estranya l'existència d'espais annexos destinats a la realització d'exercicis gimnàstics.

D'aquestes termes destaca, com a element decoratiu de les piscines, un important conjunt escultòric, amb representacions d'Esculapi, Higea, Fortuna, Eros i Tique. S'ha localitzat també un gran escut rectangular, amb imatges en relleu d'Hèlios i Selene, que formava part d'una estàtua monumental.

Un propietari de la vil·la: Caius Valerius Avitus


  • Segell de bronze, on apareix el nom de Caius Valerius Avitus

  • Tituli picti, en el qual hi consta el nom de Caius Valerius Avitus i de la seva esposa Faustina.

  • Inscripció trobada a Tarragona (avui dia desapareguda) que fa referència al duumvir Caius Valerius Avitus.

La troballa d’un segell personal de Caius Valerius Avitus, recuperat a la vil.la dels Munts durant les excavacions dels anys 60, va fer pensar que la propietat de la vil·la havia estat relacionada amb un dels alts funcionaris municipals de Tàrraco.

Gràcies a una inscripció trobada a Tarragona, sabem que Caius Valerius Avitus era natural d’Augustòbriga (Muro de Greda, Sòria) i que va ser duumvir –el càrrec més important de la magistratura municipal. Caius va ser destinat a Tàrraco en època de l’emperador Antoní Pius, a mitjan segle II dC, i de ben segur hi va anar a exercir les mateixes funcions que ja havia desenvolupat a la seva ciutat nadiua. Aquest fet ens indica un ascens en la carrera política d'Avitus, que passa de ser duumvir en una petita ciutat com Augustòbriga a exercir un càrrec en la capital de la província imperial de la Tarraconense.

La figura del duumvir és assimilable a la d'un alcalde actual. En època romana n'hi havia dos en cada ciutat, elegits anualment. Entre altres funcions, tenien la facultat d’administrar justícia, de controlar els funcionaris inferiors i els ingresos, 'elaborar el cens i de presidir les eleccions i les reunions del Senat local.

Durant les darreres excavacions, la descoberta d’una pintura mural amb una inscripció commemorativa va corroborar la relació d'Avitus amb la vil·la dels Munts. En aquesta pintura hi apareix, a més de la representació del déu Oceanus, un epígraf en què s’esmenten Avitus i la seva muller Faustina com a senyors de la vil·la i com a ordenadors de la construcció d'una gran cisterna.

Aquesta troballa i altres dades ens permeten afirmar que la presència d'Avitus a la vil·la va coincidir amb un període de grans transformacions de l’àrea residencial. Avitus va engrandir les termes tot afegint-hi més piscines i unes latrines. A la vegada, s'hi van incorporar noves estàtues. També va realitzar profundes reformes a la casa. La més significativa és la instal·lació de la ja citada cisterna d’aigua de pluja dins d’una de les habitacions, però també va canviar la decoració de la casa tot estenent un mosaic al llarg del terra del passadís i afegint una segona capa de pintura a les parets del passadís i a algunes de les estances.

Avitus va voler, amb aquestes obres, dignificar la seva residència i reflectir-hi l’estatus polític i econòmic d’un nouvingut a la capital de la província. No oblidem que aquestes grans vil·les residencials esdevenien un element de representació social i que les seves instal·lacions acollien sovint hostes i convidats.

El mural pictòric


  • Detall de la pintura mural amb la representació del déu Oceanus. (Arxiu MNAT).

  • Tituli picti, en el qual hi consta el nom de Caius Valerius Avitus i i de la seva esposa Faustina.

  • Habitació amb el frontal pictòric de la font, que tancava l’habitació convertida en cisterna, situada al darrere.

Aquest frontal decorava la font que va fer instal·lar Caius Valerius Avitus en una de les habitacions de la casa aprofitant l’aigua d’una nova cisterna situada tot just darrere. La cisterna recollia l’aigua de pluja; en la part superior de la pintura es pot veure encara el forat del sobreeixidor.

El motiu escollit és una imatge d’Oceanus, una personificació mitològica de l’aigua que és molt freqüent en els mosaics hispànics i nord-africans d’època altoimperial. Aquí es representa el personatge com un home gran, barbut i amb tots els seus trets característics: pinces de cranc, antenes de crustaci i un fons marí amb peixos diversos.

Damunt seu hi ha –emmarcada dins d'una tabula ansata– una inscripció que fa referència a l'ordre que van donar els propietaris de la vil·la, Avitus i Faustina, per a la construcció de la cisterna. El text ens dóna les mesures de la cisterna en peus romans (un peu equival a 29,56 cm) i la seva capacitat en àmfores (M∞∞CXXV = 2125; una amphora equival a uns 27 l).

La vil·la i l'explotació agrícola

"Així, doncs, en primer lloc, la raó d'una bona elecció i d'un bon conreu del camp es basa en quatre factors: aire, aigua, terra i treball".

Pal·ladi, Tractat d'agricultura, II

Malgrat que a la vil·la dels Munts predominava el caràcter residencial i d’esbarjo, una part dels edificis i dels espais (pars rustica i pars fructuaria) era destinada a l'explotació agrícola de l'entorn.

A l’entorn de la vil·la s’estén una gran superfície de terra conreable, creuada per la via Augusta i amb el riu Gaià com a principal subministrador d’aigua. Tot i que no tenim una idea massa clara de com serien aquests camps de conreu ni quins serien exactament els productes conreats, hem de pensar en una alternança de cereals, vinya, olivers, llegums, verdures, etc., és a dir, en els pilars bàsics de l'anomenada dieta mediterrània.

Els dipòsits i les cisternes del capdamunt del turó són les romanalles d’un sistema de rec dels camps situats al costat septentrional de la vil·la. S'hi destaca una gran cisterna de planta rectangular, compartimentada en vuit àmbits comunicats entre ells, que encara conserva la canalització exterior que s'adreça als camps de conreu.

L'època més activa de l'any per a treballar el camp era la tardor. Aleshores hom segava el blat i es collien el raïm i les olives. Era, també, quan es feia la matança, s'elaboraven les conserves i els embotits i es portaven a terme totes les tasques necessàries abans de l'arribada de l'hivern.

Els productes recol·lectats eren emmagatzemats directament (com en el cas dels cereals) o després de ser sotmesos a processos de transformació per tal d'obtenir-ne derivats (com l'oli o el vi). D’aquests dos sistemes d'emmagatzematge en tenim evidències. A l’entorn de la vil.la s’han documentat nombroses sitges o dipòsits –globulars o piriformes– excavats en la roca i que, hermèticament tancats, eren usats per a guardar productes com els cereals. També s’han trobat les restes d’una petita premsa d’oli, amb grans tenalles semisoterrades –dolia– que servien per a conservar el producte del premsatge.

Jardí


  • Dibuix reconstuctiu de la vil·la (Arxiu MNAT. Dibuix H. Prades)

  • Algunes de les estructures que formarien part de l’hortus.

Aquest jardí (hortus) conserva dos estanys i limita amb dues de les façanes de la casa. L’edifici tendria dos pisos, dels quals s’ha conservat únicament la planta baixa. No obstant, a partir del treballs d’excavació realitzats en aquest sector, s’ha pogut determinar que el pis superior tenia una galeria porticada oberta al jardí.

Corredor


  • Estat actual del corredor (Arxiu MNAT).

  • Dibuix reconstructiu del corredor (Arxiu MNAT. Dibuix H. Prades)

  • Mosaic amb la representació de la musa Euterpe, recuperat a la zona del corredor (Arxiu MNAT).
Inicialment correspondia a un espai obert a l’hortus -un peristil- que, coincidint amb una sèrie de reformes es va convertir en passadís semisoterrani –cryptoporticus–. Aquest espai comunica amb una sèrie d’habitacions i sales nobles de la vil•la: menjadors i sales de recepció. Actualment d’aquest corredor es coneixen dos trams en forma de “L”, tot i que s’intueix un tercer braç que es dirigeix cap al sud-est, una àrea que encara no ha estat excavada.

Habitacions


  • Una de les habitacions obertes al corredor. (Arxiu MNAT).

  • Dibuix reconstructiu de l’habitació amb la font. (Arxiu MNAT. Dibuix H. Prades)

  • Detall de la pintura mural amb la representació del déu Oceanus. (Arxiu MNAT).

  • Dibuix reconstuctiu d’una de les habitacions (Arxiu MNAT. Dibuix H. Prades)
En aquest sector estaven les habitacions –cubiculum–, les parets de les quals encara conserven les restes de dues fases de pintures murals amb motius geomètrics. Les habitacions situades més al NW, compten amb una avantcambra, que comunica amb el passadís, i una cambra pròpiament dita, a la qual s’accedeix des de les primeres. Una d’aquestes avantcambres comptava amb una font decorada amb una pintura on es representa al déu Oceanus, i una inscripció també pintada on es fa referència a una reforma realitzada per Caius Valerius Avitus i la seva esposa Faustina. Els sostres d’aquestes estances estaven igualment pintats, formant cassetons amb diferents escenes. En una de les habitacions es va poder recuperar el sostre gairebé complet. Està decorat amb dos cassetons quadrangulars i quatre octogonals amb la representació de dues mènades i les estacions de l’any.
Procedents del pis superior, s’han trobat els mosaics que, com si fossin quadres, decoraven les parets, amb les representacions de Mnemòsine, Euterpe i Talia.

El mosaic


  • El mosaic del corredor (Arxiu MNAT).

  • Detall del mosaic del corredor amb nus salomònic.(Arxiu MNAT).
Tot el passadís estava pavimentat amb un mosaic de motius geomètrics –quadrats i nusos salomònics– fet a mitjan segle II dC. A l'extrem es conserva una escala per a accedir al pis superior.

Peristil


  • Estat actual de l’estany del peristil. (Arxiu MNAT).

  • Cap de divinitat femenina recuperat en aquest sector (Arxiu MNAT).
Peristil del qual es conserva un estany central i les traces d’haver estat delimitat per un mosaic. Aquesta estança estava envoltada d'habitacions.

Zona industrial


  • Detall de la zona de magatzems (Arxiu MNAT).
Espai industrial on destaquen una sèrie de dipòsits semicirculars i un soterrani amb un pou.

Dipòsit d'aigua (“la Tartana”)


  • Dipòsit d’aigua conegut popularment com la Tartana (Arxiu MNAT).
Del conjunt de dipòsits d'aigua adossats entre ells i ubicats en aquest sector, l'únic que s'ha conservat és el conegut popularment –a causa de la seva forma– com "la Tartana".

Cisterna


  • Estat actual de la cisterna (Arxiu MNAT).

  • Detall de la part superior de la cisterna (Arxiu MNAT).
Cisterna de grans dimensions que permetia emmagatzemar grans quantitats d’aigua, destinades a abastir les diverses necessitats de la vil·la.

Banys Principals


  • Vista general dels banys (Arxiu MNAT).

Banys principals de la vil·la (thermae). Es tracta dels banys privats més grans de Catalunya i foren construïts en dues fases, entre el segle I i mitjan segle II dC.

Atri - Vestuari


  • L’atri dels banys (Arxiu MNAT).
És el rebedor (atrium) dels banys i conserva un estany central que recull les aigües d'un sostre obert que recolza sobre columnes. És també el vestuari –apodyterium–, amb un banc corregut on hi havia uns prestatges a la paret, en els quals hom deixava la roba.

Sudatori


  • El sudatori (Arxiu MNAT).
És l'habitació (laconicum-sudatorium) més calenta de totes i on es feien banys de vapor.

Tepidari


  • Zona dels banys on hi haurien les habitacions calefactades.
Sala d'aclimatació i transició entre les habitacions de diferents temperatures (tepidarium).

Caldari


  • Sector del caldari.
Sala de temperatura escalfada (caldarium) mitjançant un sistema de calefacció per aire que transcorre per sota d'un paviment suspès i per dins de les parets. Des d'aquí s'accedia a dues piscines d'aigua calenta, una de rectangular i l'altra de planta absidial.

Frigidari


  • Una de les piscines del frigidari.

  • Una de les piscines del frigidari.

  • Escultura d’Eros, localitzada en aquest sector.
Sala de temperatura ambient (frigidarium) oberta a dues piscines d'aigua freda: una de quadrada i l'altra amb una exedra frontal i tres fornícules decorades originalment amb les estàtues de Cupido, Higea i Esculapi. La piscina quadrada dóna pas a la natatio, la gran piscina descoberta de les termes.

Forn


  • Estat actual del forn.

  • Detall del praefurnium.
Com aquest forn (praefurnium) n'hi havia d'altres, situats al costat de les estances escalfades. Sobre la plataforma s'encenia un fogar que calentava una gran caldera de bronze que contenia l'aigua de la piscina contigua. L'aire calent del fogar era conduït per sota dels paviments de les estances calefactades.

Latrina


  • Latrines

  • Llosa de separació de les latrines.
Comuna col·lectiva, il·luminada amb un gran finestral obert al mar. L'aigua del canal de neteja prové de les piscines del frigidarium.

Mitreu


  • Una de les edificacions més singulars és un mitreu de grans dimensions on es desenvolupa el culte al déu Mithra, divinitat mistèrica d’origen oriental.
Una de les edificacions més singulars és un mitreu de grans dimensions on es desenvolupa el culte al déu Mithra, divinitat mistèrica d’origen oriental.

L’hortus experimental


  • Vista general de l’hortus experimental des de l’edifici dels banys amb una olivera a primer terme.

  • La pèrgola amb les parres de raïm blanc i negre.

  • Un dels parterres amb una selecció de plantes medicinals.

  • L’hortus experimental és una de les eines utilitzades en l’activitat “Us portem a l’hortus!”.

  • L’hortus experimental permet un apropament a la història a través del context natural per a grans i petits.

  • Romaní

  • Sajolida i Farigola

  • Identificant les roses, unes de les plantes ornamentals de l’hortus.

El Pla director de la Vil·la romana dels Munts, presentat el febrer de 2006 preveia l'actuació sobre l'entorn natural de la vil·la en un doble sentit: la recuperació dels espais amb elements naturals d'època romana –l'hortus i la palestra–, així com l'articulació d'un itinerari per a facilitar el coneixement de l'entorn natural actual de la vil·la. En aquest procés i dins de les activitats desenvolupades en el projecte Comenius Regio Tarragona-Orléans 2010 – 2012, s'ha concretat la construcció d'aquest hortus experimental, una nova eina d'apropament al coneixement històric, en aquest cas a través de l'entorn natural d'època romana, dels seus jardins, de les espècies que s'hi conreaven i els seus usos.

En aquests moments l'hortus conté les següents espècies:


Arbres


Ametller (Prunus amigdalus)

Figuera (Ficus carica)

Garrofer (Ceratonia siliqua)

Llorer (Laurus nobilis)

Magraner (Punica granatum)

Olivera (Olea europaea)

Pomer (Malus domestica)

Servera (Sorbus domestica)

Plantes ornamentals


Acant (Acanthus sp.)

Heura (Hedera helix)

Rosa (Rosa gallica)

Plantes aromàtiques, medicinals I alimentàries


Camamilla (Matricaria chamomilla)

Espernallac (Santolina chamaecyparissus)

Farigola (Thymus vulgaris/ Thymbra capitata)

Ginesta (Spartium iunceum)

Julivert (Petroselinum hortensis)

Lavanda (Lavandula angustifolia)

Menta (Mentha viridis)

Romaní (Rosmarinus officinalis)

Sajolida (Satureja thymbra)

Sàlvia (Salvia officinalis)

Vinya (Vitis vinifera)


En la seva formalització ha col·laborat l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA – Centre Mas de Bover, Constantí). Entre d'altres usos, permet el desenvolupament de l'activitat “Us portem a l'hortus!”, que s'ofereix de manera permanent dins del projecte educatiu i d'activitats del MNAT.

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr