Bibliografia

  • ADSERIAS / MORER, 2000.

    M. ADSERIAS SANS i J. MORER DE LLORENS, “La vil•la dels plans d'en Jori (Montblanc, Conca de Barberà)”, a Tàrraco 99, 199-206.

  • ADSERIAS et al., 1993.

    M. ADSERIAS, L. BURÉS, M.T. MIRÓ i E. RAMÓN, “L'assentament pre-romà de Tarragona”, RAP, 3, 177-227.

  • ADSERIAS et al., 2000a,

    M. ADSERIAS, C.A. POCIÑA i J.A. REMOLÀ, “L'hàbitat suburbà portuari de l'antiga Tàrraco. Excavacions al sector afectat pel PERI 2 (Jaume I-Tabacalera)”, a Tàrraco 99,137-154.

  • ADSERIAS et al., 2000b,

    M. ADSERIAS, J.M. MACÍAS, E. RAMÓN i J.A. REMOLÀ, “El mausoleo de la calle Sant Auguri de Tarragona”, a V Reunió d’Arqueologia Cristiana

  • ALFÖLDY, 1969.

    G. ALFÖLDY, Fasti Hispanienses. Senatorische Reichsbeamte und Offiziere in den spanischen Provinzen des römischen Reiches n von Augustus bis Diokletian, Wiesbaden.

  • ALFÖLDY, 1973.

    G. ALFÖLDY, Flamines provinciae Hispaniae citeriores, Anejos de AEspA, VI, Madrid.

  • ALFÖLDY, 1975.

    G. ALFÖLDY, Die römischen Inschriften von Tarraco, MF, 10, Berlín.

  • ALFÖLDY, 1977.

    G. ALFÖLDY, “L'onomastique de Tarragone”, a L'onomastique latine, París, 293-295.

  • ALFÖLDY, 1978.

    G. ALFÖLDY, “Tarraco”, RE, Suppl. XV, 570-644 (traducció al castellà actualitzada a ALFÖLDY 1991).

  • ALFÖLDY, 1979.

    G. ALFÖLDY, “Bildprogramme in den römischen Städten des Conventus Tarraconensis das Zeugnis der Statuenpostamente”, a Homenaje García y Bellido, IV, Rev. de la Universidad Complutense de Madrid, 18, 177-275.

  • ALFÖLDY, 1981.

    G. ALFÖLDY, “Die älteste römische Inschrift der Iberischen Halbinsel”, ZPE, 43, 1-12.

  • ALFÖLDY, 1984.

    G. ALFÖLDY, “Drei städtische Eliten im römischen Hispanien“, Gerión, 2, 193-238.

  • ALFÖLDY, 1986

    G. ALFÖLDY, Die römische Gesellschaft. Ausgewählte Beiträge, Heidelberger Althistorische Beiträge und Epigraphische Studien 1, Stuttgart.

  • ALFÖLDY, 1988.

    G. ALFÖLDY, “Tarraco y el Imperio romano”, a Géza Alföldy, Doctor honoris causa, Bellaterra, 13-27.

  • ALFÖLDY, 1991.

    G. ALFÖLDY, Tarraco, Fòrum, 8, Tarragona.

  • ALFÖLDY, 1992a.

    G. ALFÖLDY, “Tarraco y la Hispania romana: cultos y sociedad”, a M. MAYER i J. GÓMEZ PALLARÈS (eds.), Religio deorum. Actas del Coloquio Internacional de epigrafía Culto y sociedad en Occidente, Sabadell, 7-26.

  • ALFÖLDY, 1992b.

    G. ALFÖLDY, “Una inscripción funeraria de Tarraco del Bajo Imperio”, a Miscel.lània arqueològica a Josep M. Recasens, Tarragona, 13-17.

  • ALFÖLDY, 1993.

    G. ALFÖLDY, “De titulo quodam notabili Christiano Tarracone reperto”, a G.W. MOST, H. PETERSMANN i A.M. RITTER (eds.), Philanthropiakai Eusebeia. Festschrift für Albrecht Dihle zum 70. Geburtstag, Göttingen, 17-22.

  • ALFÖLDY, 1996a.

    G. ALFÖLDY, “Spain”, a A.K. BOWMAN, E. CHAMPLIN i A. LINTOTT (eds.), The Cambridge Ancient History, X The Augustan Empire, 43 B.C. – A.D. 69, Cambridge, 449-463.

  • ALFÖLDY, 1996b.

    G. ALFÖLDY, “Der römische Bogen über der Via Augusta bei Tarraco (Arc de Berà) und seine Inschrift”, Klio, 78, 158-170.

  • ALFÖLDY, 1996c.

    G. ALFÖLDY, Esculturas, inscripciones y sociedad en Roma y en el Imperio romano. Conferencia de clausura de la II Reunión sobre escultura romana en Hispania, Fòrum,10, Tarragona.

  • ALFÖLDY, 1997

    G. ALFÖLDY, Die Bauinschriften des Aquäduktes von Segovia und des Amphitheaters von Tarraco. Mit einem Anhang von P. WITTE, MF, 19, Berlín – Nova York.

  • ALFÖLDY, 1998.

    G. ALFÖLDY, “Tàrraco, capital de la Hispània citerior”, Kesse, 28, 7-12.

  • ALFÖLDY, 2000a.

    G. ALFÖLDY, “Spain”, a A.K. BOWMAN, P. GARNSEY i D. RATHBONE (eds.), The Cambridge Ancient History, XI. The High Empire,A.D. 70-192?, Cambridge, 444-461.

  • ALFÖLDY, 2000b.

    G. ALFÖLDY, Provincia Hispania superior, Schriften der Philosophisch-Historischen Klasse der Heidelberger Akademie der Wissenschaften, 19, Heidelberg.

  • ALFÖLDY, 2000c.

    G. ALFÖLDY, “Wann wurde Tarraco römische Kolonie?”, a G. PACI (ed.), EPIGRAPHAI, Miscellanea epigrafica in onore di Lidio Gasperini I, Ichnia. Università degli Studi di Macerata, Collana del Dipartimento delle Scienze e Storiche dell'Antichità 5, Tivoli, 3-22.

  • ALFÖLDY, 2001a.

    G. ALFÖLDY, “Tarraco, capital de la mayor provincia del Imperio romano”, a RODÀ 2001, 26-31.

  • ALFÖLDY, 2001b.

    G. ALFÖLDY, “Desde el nacimiento hasta el apogeo de la cultura epigráfica de Tarraco”, a L. HERNÁNDEZ GUERRA, L. SAGREDO SAN EUSTAQUIO i J.M. SOLANA SÁINZ (eds.), Actas del I Congreso Internacional de Historia Antigua “La Península Ibérica hace 2000 años”, Valladolid, 61-74.

  • ALFÖLDY, 2001c.

    G. ALFÖLDY, “Ein Statuenprogramm in Tarraco: die Schutzgottheiten der Verwaltungsbezirke der Hispania citerior”, a G. BRANDS et al. (eds.), Rom und die Provinzen. Gedenkschrift für Hanns Gabelmann, Mainz, 139-149.

  • ALFÖLDY, 2002.

    G. ALFÖLDY, “Hispania, im omnes provincias exemplum. Hispania und das Imperium Romanum”, a G. URSO (ed.), Hispania terris omnibus felicior. Premesse ed esiti di un processo di integrazione. Atti del convegno internazionale, Pisa, 183-199.

  • ALFÖLDY, 2002

    G. ALFÖLDY, “Sociedad y cultura epigráfica en Tarraco”, a Mesa redonda Epigrafía y sociedad en Hispania durante el Alto Imperio: estructuras y relaciones sociales, Madrid.

  • ALFÖLDY, 2011
  • G. ALFÖLDY (ed.), Corpus Inscriptionum Latinorum. Inscriptiones Hispaniae latinae. Editio altera, Pars 14, Tarraco (fasc. 2), Berlin.

  • ALFÖLDY, e.p.
  • G. ALFÖLDY (ed.), Corpus Inscriptionum Latinorum. Inscriptiones Hispaniae latinae. Editio altera, Pars 14, Tarraco (fasc. 3), Berlin.

  • ALFÖLDY et al. 1998
  • G. ALFÖLDY, Prólogo a Tarraco. Patrimoni de la Humanitat / Patrimonio de la Humanidad, Tarragona.

  • ÀLAVAREZ et al. 2009
  • A. ÀLVAREZ, V. GARCÍA-ENTERO, A. GUTIÉRREZ i I. RODÀ, El marmor de Tarraco. Explotació, utilització i comercialització de la pedra de Santa Tecla en època romana, Hic et Nunc, 10, Tarragona.

  • Anuari 1993 DD.AA
  • Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya1982-1989. Època romana. Antiguitat Tardana. Campanyes 1982-1989, Col. Anuaris d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1, Barcelona.

  • AQUILUÉ 1986-89
  • X. AQUILUÉ, “Cerámicas decoradas africanas procedentes de la Torre de la Audiencia (Tarragona)”, Empúries, 48-50, I, 26-35.

  • AQUILUÉ 1992
  • X. AQUILUÉ, “Comentaris entorn a la presència de les ceràmiques de producció africana a Tarraco”, a Miscel.lània arqueològica a Josep M. Recasens, Tarragona, 25-33.

  • AQUILUÉ 1993
  • X. AQUILUÉ, La sede del Collegi d’Arquitectes. Una intervención arqueológica en el centro histórico de Tarragona, Tarragona.

  • AQUILUÉ/DUPRÉ 1986
  • X. AQUILUÉ i X. DUPRÉ, Reflexions entorn de Tarraco en època tardorepublicana, Fòrum, 1, Tarragona.

  • AQUILUÉ et al. 1991
  • X. AQUILUÉ, X. DUPRÉ, J. MASSÓ i J. RUIZ DE ARBULO, “La cronologia de les muralles de Tàrraco”, RAP, 1, 271-304.

  • AQUILUÉ et al. 2000
  • X. AQUILUÉ, X. DUPRÉ, J. MASSÓ i J. RUIZ DE ARBULO, Tàrraco. Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2ª ed., Tarragona.

  • ARBELOA 1982-83
  • J.V.M. ARBELOA, “La qüestió de l'accés nord-oriental a la ciutat de Tàrraco”, BATarr, èp. V, fasc. 4-5, 155-164.

  • ARBELOA 1986-87
  • J.V.M. ARBELOA, “L'ocupació suburbial de les ciutats romanes: el sector nord-oriental de Tàrraco”, BATarr, èp. V, fasc. 8-9, 87-124.

  • ARBELOA 1990
  • J.V.M. ARBELOA, L'amfiteatre romà de Tàrraco. Aproximació al seu estudi, Tarragona.

  • ARBELOA 1995
  • J.V.M. ARBELOA, “L'arqueologia de la mort a l'Alt Imperi: el Suburbi oriental de Tàrraco”, a Citerior 1. L'arqueologia de la mort. El món funerari a l'Antiguitat a la Catalunya meridional, Tarragona, 119-137.

  • ARCE 2002
  • J. ARCE (ed.), Centcelles. El monumento tardorromano. Iconografía y arquitectura, Bibliotheca Italica. Monografías de la EEHAR, 25, Roma.

  • ASENSIO et al. 2000
  • D. ASENSIO, M. CIURANETA, S. MARTORELL i P. OTIÑA, “L'assentament ibèric de Tarragona. L'excavació arqueològica al carrer dels Caputxins, núm. 24, l'any 1978”, a Tàrraco 99, 71-81.

  • AVELLÁ 1991
  • L. AVELLÁ, El anfiteatro de Tárraco. Estudio de los hallazgos numismáticos, Tarragona.

  • BALIL 1969
  • A. BALIL, Excavaciones en la “Torre de Pilatos” (Tarragona). Campañas de excavaciones de 1962, EAE, 65, Madrid.

  • BELTRÁN/BELTRÁN 1991
  • A. BELTRÁN MARTÍNEZ i F. BELTRÁN LLORIS, El anfiteatro de Tárraco. Estudio de los hallazgos epigráficos, Tarragona.

  • BENAGES 1994
  • J.M. BENAGES OLIVÉ, Les monedes de Tarragona, Barcelona.

  • BENET et al. 1991-92
  • C. BENET, X. FÁBREGA, J.M. MACÍAS i J.A. REMOLÀ, “L'àrea d’enterraments baix imperial de Mas Rimbau/Mas Mallol, Tarragona”, Acta Arqueològica de Tarragona, V, 73-85.

  • BERGES 1969-70
  • P.M. BERGES, “Informe sobre ‘Els Munts’”, BATarr, èp. IV, fasc. 105-112, 140-150.

  • BERGES 1977
  • P.M. BERGES, “Nuevo informe sobre Els Munts”, Estudis Altafullencs, 1, 27-47.

  • BERGES 1982
  • P.M. BERGES, “Teatro romano de Tarragona”, a Actas del Simposio. El teatro en la Hispania romana, Badajoz, 115-137.

  • BERMÚDEZ 1991
  • A. BERMÚDEZ, “Las estratigrafías documentadas por Hernández Sanahuja a la luz de los conocimientos actuales. Algunas reflexiones”, BATarr (vol. extraordinari dedicat a B. Hernández Sanahuja), 19-32.

  • BERMÚDEZ 1993
  • A. BERMÚDEZ, “L'àrea d’hàbitat intramurs de l'antiga Tàrraco”, Tribuna d'Arqueologia 1991-1992, 87-96.

  • BLECH 1982
  • M. BLECH, “Minerva in der republikanischen Hispania”, a Praestant interna. Festschrift für Ulrich Hausmann, 136-145.

  • BOSCH et al. 1999-2000
  • F. BOSCH, M. DÍAZ i J.M. MACIAS, “Excavació arqueológica al solar núm. 7 del carrer d'Hernández Sanahuja de Tarragona”, BATarr, èp.V, fasc. 21-22, 105-116.

  • BOY 1996
  • I. BOY, Recopilasion Sussinta de las Antiguedades Romanas se allan del tiempo de los Emperadores Romanos en la Ciudad de Taragona y sus sercanias [1713], edició facsímil (amb estudi crític de J. Massó), Tarragona.

  • BRYANT 1972
  • W.J. BRYANT (ed.), Cartas sobre el Anfiteatro tarraconense, Springfield.

  • BURÉS 1998
  • L. BURÉS, Les estructures hidràuliques a la ciutat antiga: l'exemple d’Empúries, Monografies Emporitanes, 10, Barcelona.

  • CLAVERÍA 2001
  • M. CLAVERÍA NADAL, Los sarcófagos romanos de Cataluña, CSIR España I.1, Múrcia.

  • CAPDEVILA / MASSÓ 1977
  • R. CAPDEVILA i J. MASSÓ, “Actividades de la Delegación Municipal de Cultura. Exploraciones y Prospecciones Arqueológicas en la Villa Romana de 'Els Antigons' partida 'Collblanc', Reus”, Reus.Boletín de Información Municipal, 11 (4 p. s/n).

  • CARRETÉ et al. 1995
  • J.M. CARRETÉ, S.J. KEAY i M. MILLETT, A Roman Provincial Capital and its Hinterland. The Survey of the Territory of Tarragona, Spain, 1985-1990, JRA Supplementary Series, 5, Ann Arbor.

  • Catàleg Tàrraco i l'aigua 2004, Textos de F. Tarrats, P. Sada, V. Sala, J. Ruiz de Arbulo, J. Blay, J.M. Macias, J.M. Puche, J.A. Remolà, C.A. Pociña i E. Ramón, Tarragona.
  • DASCA et al. 1993
  • A. DASCA, J. ROVIRA i F. BARRIACH, Epítome Historial de Tarragona. Un resum d'història de Tarragona del segle XVIII per Carles Boni, Tarragona.

  • DD.AA. 2000
  • DD.AA., “Excavacions arqueològiques a la plaça de la Font de Tarragona”, a Tàrraco 99, 61-67.

  • DEININGER 1965
  • J. DEININGER, Die Provinziallandtage der römischen Kaiserzeit von Augustus bis zum Ende des dritten Jahrhunderts n. Chr., Vestigia, 6, München.

  • DEL AMO 1971-72
  • M.D. DEL AMO, “La necrópolis de Pere Martell”, BATarr, èp. IV, fasc. 113-120, 103-171.

  • DEL AMO 1979
  • M.D. DEL AMO, Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona, I, Tarragona.

  • DEL AMO 1981
  • M.D. DEL AMO, Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona, II, Ilustraciones, Tarragona.

  • DEL AMO 1989
  • M.D. DEL AMO, Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona, III, Planos, Tarragona.

  • DEL AMO/BARRIACH 1976
  • M.D. DEL AMO i F. BARRIACH, “Hallazgos arqueológicos en el ‘Camí de la Fonteta’”, BATarr, èp. IV, fasc.129-132, 107-112.

  • DÍAZ 2001
  • M. DÍAZ, “Tipocronología de los contextos cerámicos tardo-republicanos en Tarraco”, Empúries, 52, 201-260.

  • DÍAZ/MACIAS 2000
  • M. DÍAZ i J.M. MACIAS, “Excavacions arqueològiques en el solar núm. 36 del carrer del Gasòmetre”, a Tàrraco 99, 107-110.

  • DÍAZ/PUCHE 2001
  • M. DÍAZ i J.M. PUCHE, “El proceso de urbanización de la Tarraco republicana: los niveles constructivos del colector principal de la ciudad”, RAP, 11, 211-236.

  • DÍAZ et al. 2000a
  • M. DÍAZ, M. GARCÍA i J.M. MACIAS, “Les termes públiques de Tarragona: Excavacions en el carrer de Sant Miquel, núm. 33. Estudi preliminar”, a Tàrraco 99, 111-133.

  • DÍAZ et al. 2000b
  • M. DÍAZ, M. GARCÍA i J.M. MACIAS, “Las termas públicas de Tarraco: estudio preliminar”, a M.C. FERNÁNDEZ i V. GARCÍA (eds.), Termas romanas en el Occidente del Imperio (Gijón, 1999), Gijón, 163- 169.

  • DUPRÉ 1987
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS, “Forum provinciae Hispaniae citerioris”, a Los foros romanos de las provincias occidentales, Madrid, 25-30.

  • DUPRÉ 1990
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS, “Un gran complejo provincial de época flavia en Tarragona: aspectos cronológicos”, a TRILLMICH/ZANKER 1990, 319-325.

  • DUPRÉ 1994a
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS, L'arc romà de Berà (Hispania Citerior), Bibliotheca Italica. Monografías de la EEHAR, 20, Roma.

  • DUPRÉ 1994b
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS, “Los arcos honoríficos de Tarraco”, a DUPRÉ 1994d, I, 177-188.

  • DUPRÉ 1994c
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS, “El anfiteatro de Tarraco”, a ÁLVAREZ/ENRÍQUEZ 1994, 79-89.

  • DUPRÉ 1994d
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS (ed.), La ciutat en el món romà. Actes del XIV Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica (Tarragona, 1993), 2 vols., Tarragona.

  • DUPRÉ 1995
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS, “New Evidence for the Study of the Urbanism of Tarraco”, a B. CUNLIFFE i S.J. KEAY (eds.), Social Complexity and the Development of Towns in Iberia. From the Cooper Age to the Second Century AD, Proceedings of the British Academy, 86, Oxford, 355-369.

  • DUPRÉ 2002
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS, “Usi e abusi delle testimonianze storiche nella città di Tarragona (Spagna)”, a A. RICCI (ed.), Archeologia e urbanistica, Quaderni del Dipartimento di Archeologia e Storia delle Arti, Sezione Archeologia (Univ. di Siena), 53-54, Florència, 199-221.

  • DUPRÉ 2004
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS (ed.), Tarragona, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, Las Capitales Provinciales de Hispania, 3, Roma.

  • DUPRÉ 2006
  • X. DUPRÉ RAVENTÓS (ed.), Tarragona, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, Fòrum, 12, Tarragona.

  • DUPRÉ/CARRETÉ 1986-89
  • X. DUPRÉ i J.M.CARRETÉ, “Portae et fenestrae al Fòrum provincial de Tàrraco”, Empúries, 48-50, I, 290-299.

  • DUPRÉ/CARRETÉ 1993
  • X. DUPRÉ i J.M.CARRETÉ, La “Antiga Audiència”. Un acceso al foro provincial de Tarraco, EAE, 165, Madrid.

  • DUPRÉ/REMOLÀ 2002
  • X. DUPRÉ i J.A. REMOLÀ, “A propósito de la gestión de los residuos urbanos en Hispania”, Romula, 1, 39-56.

  • DUPRÉ/REVILLA 1991
  • X. DUPRÉ i V. REVILLA, “Lastras Campanas en Tarraco (Hispania citerior) y su territorio”, MM, 32, 117-140.

  • DUPRÉ/SUBIAS 1993
  • X. DUPRÉ i E. SUBIAS, “Els precedents de l'anomenat Pretori de Tarragona”, a Homenatge a Miquel Tarradell, Barcelona, 603-609.

  • DUPRÉ et al. 1988
  • X. DUPRÉ, M.J. MASSÓ, L. PALANQUES i P. VERDUCHI, El Circ Romà de Tarragona, I. Les voltes de Sant Ermenegild, Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 8, Barcelona.

  • DUPRÉ et al. 1990
  • X. DUPRÉ, X. AQUILUÉ, M.J. MASSÓ i J. RUIZ DE ARBULO, “Le cirque romain de Tarragone”, a Le Cirque romain, Toulouse, 65-69.

  • DURAN 1984
  • E. DURAN, Lluís Ponç d'Icard i el “Llibre de les Grandeses de Tarragona”, Barcelona.

  • DURAN 1993
  • M. DURAN, Iconografía de los mosaicos romanos en la Hispania alto-imperial, Barcelona.

  • ENSOLI 1997
  • S. ENSOLI, “Clípeos figurativos de los Foros de edad imperial en Roma y en las provincias occidentales. De signo apotropaico a símbolo de divinización imperial”, a J. ARCE et al. (eds.), Hispania Romana desde tierra de conquista a provincia del Imperio, Roma, 161-169.

  • FABRE et al. 1999
  • G. FABRE, M. MAYER i I. RODÁ, Inscriptions romaines de Catalogne IV. Barcino, París.

  • FERRER 1982
  • M. FERRER, “El circ romà de Tarragona”, a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 1, Barcelona, 346-349.

  • FISHWICK 1982
  • D. FISHWICK, “The altar of Augustus and the municipal cult of Tarraco”, MM, 23, 222-233.

  • FISHWICK 1987
  • D. FISHWICK, The Imperial Cult in the Latin West. Studies in the Ruler Cult of the Western Provinces of the Roman Empire, I.1, EPRO, 198, Leiden.

  • FISHWICK 1994-95
  • D. FISHWICK, “«Provincial Forum» and «Municipal Forum»: Fiction or act?”, Anas, 7-8, 169-186.

  • FISHWICK 1996
  • D. FISHWICK, “Four temples at Tarraco”, a Subject and Ruler: The Cult of the Ruling Power in Classical Antiquity, JRA. Supplementary Series, 16, Ann Arbor, 165-184.

  • FISHWICK 1999
  • D. FISHWICK, “The «Temple of Augustus» at Tarraco”, Latomus, 58-1, 121-138.

  • FISHWICK 2002
  • D. FISHWICK, The Imperial Cult in the Latin West. Studies in the Ruler Cult of the Western Provinces of the Roman Empire, III. 1 i 2, RGRW, 145-146, Leiden – Boston - Londres.

  • FLÓREZ 1769
  • H. FLÓREZ, España Sagrada. Antigüedades tarraconenses, t.XXIV, Madrid.

  • FRANCHI 1959
  • P. FRANCHI DEI CAVALIERI, “Las Actas de San Fructuoso”, BATarr, èp. IV, fasc.65-68, 5-70.

  • GARCÍA et al. 1999
  • M. GARCÍA, J.M. MACIAS i I. TEIXELL, “Necròpoli de la vil·la dels Munts”, Del romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Barcelona, 278-279.

  • GARCÍA et al. 2001
  • M. GARCÍA, J.M. MACIAS, J. MENCHÓN, J.M. PUCHE, E. RAMÓN i J.A. REMOLÀ, La vil·la romana de La Llosa. Deu anys d’investigació arqueològica, Cambrils.

  • GARCÍA/PUCHE 2000
  • M. GARCÍA NOGUERA i J.M. PUCHE FONTANILLES, “La vil·la romana de La Llosa (Cambrils, Baix Camp),” a Tàrraco 99, 231-242.

  • GARCÍA/REMOLÀ 2000
  • M. GARCÍA i J.A. REMOLÀ, “Noves intervencions a les necròpolis tardoantigues del marge esquerre del riu Francolí”, a Tàrraco 99, 165-180.

  • GARRIGUET 2001
  • J. A. GARRIGUET, La imagen del poder imperial en Hispania. Tipos estatuarios, CSIR España, II.1, Múrcia.

  • GEBELLÍ 1998
  • P. GEBELLÍ BORRÁS, “Les exportacions amfòriques del camp de Tarragona al sud-est de França”, a Comerç i vies de comunicació (1000 aC-700 dC), XI Col·loqui Internacional d'Arqueología de Puigcerdà, Puigcerdà, 223-230.

  • GEBELLÍ 1999
  • P. GEBELLÍ BORRÁS, “Noves aportacions al coneixement històric de la part alta de Tarragona: La intervenció arqueològica a la plaça de la Font de Tarragona”, BATarr, èp. V, fasc. 19-20, 153-196.

  • GEBELLÍ 2001
  • P. GEBELLÍ BORRÁS, “Noves dades per a la datació del teatre romà de Tàrraco. La intervenció al carrer Caputxins núm. 5”, BATarr, èp. V, fasc. 21-22, 127-153.

  • GIMENO 1991
  • J. GIMENO, Estudios de arquitectura y urbanismo en las ciudades romanas del nordeste de Hispania, Madrid, 2 vols.

  • GIMENO 1994
  • J. GIMENO, “Plinio, Nat. Hist. III, 3, 21: reflexiones acerca de la capitalidad de Hispania Citerior”, Latomus, 53, 39-79.

  • GODOY 1994
  • C. GODOY, “La memoria de Fructuoso, Augurio y Eulogio en la arena del anfiteatro de Tarragona”, BATarr, èp. V, fasc.16, 181- 210.

  • GOROSTIDI 2010
  • D. GOROSTIDI PI, Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT), Documenta, 16, Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

  • GRÜNHAGEN 1976
  • W. GRÜNHAGEN, “Bemerkungen zum Minerva-Relief in der Stadtmauer von Tarragona”, MM, 17, 209-225.

  • GUARDIA 1992
  • M. GUARDIA, Los mosaicos de la Antiguedad tardia en Hispania. Estudios de iconografía, Barcelona.

  • PREVOSTI/GUITART 2010
  • M. PREVOSTI i J. GUITART (dir. científics), Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural i Ager Tarraconensis 2. El poblament, Documenta, 16, Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

  • GURT/MACÍAS 2002
  • J.M. GURT i J.M. MACÍAS, “La ciudad y el territorium de Tarraco: el mundo funerario”, a VAQUERIZO 2002, I, 87-112.

  • GUTIÉRREZ 2009
  • A. GUTIÉRREZ, Roman Quarries in the northeast of Hispania (Modern Catalonia), Documenta, 10, Tarragona.

  • HAUSCHILD 1972-74
  • TH. HAUSCHILD, “Römische Konstruktionen auf der oberen Stadtterrasse des antiken Tarraco”, AEspA, 45-47, 3-44 (traducció al castellà a HAUSCHILD 1983).

  • HAUSCHILD 1976
  • TH. HAUSCHILD, “Construcción romana de planta central, próxima a Tarragona”, BATarr, èp. IV, fasc.129-132, 5-31.

  • HAUSCHILD 1983
  • TH. HAUSCHILD, Arquitectura romana de Tarragona, Tarragona.

  • HAUSCHILD 2009
  • T. HAUSCHILD, “Algunas observaciones sobre la construcción de la sala-aula situada detrás de la Catedral de Tarragona”, a Tarraco: Construcció i arquitectura d'una capital provincial romana, Actes del congrés internacional en homenatge a Theodor Hauschild, Butlletí Arqueològic, 31, volum I, Tarragona, 313-344.

  • HAUSCHILD/ARBEITER 1993
  • TH. HAUSCHILD i J. ARBEITER, La Vil·la romana de Centcelles, Barcelona.

  • HAUSCHILD et al. 1966
  • TH. HAUSCHILD, S. MARINER i H.G. NIEMEYER, “Torre de los Escipiones. Ein römischer Grabturm bei Tarragona”, MM, 7, 162-188.

  • HERNÁNDEZ/DE TORRES 1867
  • B. HERNÁNDEZ i J.M. DE TORRES, El indicador arqueológico de Tarragona, Tarragona.

  • Intervencions 93-99
  • R. CORTÉS (ed.), Intervencions arqueològiques a Tarragona i entorn (1993-1999), Tarragona (2000).

  • JÁRREGA 1998
  • R. JÁRREGA DOMÍNGUEZ, “La producció amforal romana del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió,” a M. COMAS i P. PADRÓS (eds.), II Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. El Vi a l'Antiguitat. Economía, Producció i Comerç al Mediterrani Occidental, Badalona, 430-437.

  • JÁRREGA/SÁNCHEZ 2008
  • R. JÁRREGA i E. SÁNCHEZ, La vil·la romana del Mas d'en Gras (Vila-seca, Tarragonès), Hic et Nunc, 3, Tarragona.

  • KEAY 1984
  • S.J. KEAY, Late Roman Amphorae in the western Mediterranean. A typology and economic study, BAR. International Series, 196, Oxford.

  • KEAY 1988
  • S.J. KEAY, Roman Spain, London (traducció al castellà a KEAY 1992).

  • KEAY 1990
  • S.J. KEAY, “Processes in the Development of the Coastal Communities of Hispania Citerior in the Republican Period”, a T. BLAGG i M. MILLETT (eds.), The Early Roman Empire in the West, Oxford, 120-150.

  • KEAY 1992
  • S.J. KEAY, Hispania romana, Sabadell.

  • KEAY 1996
  • S.J. KEAY, “Tarraco in Late Antiquity,” a N. CHRISTIE i S.T. LOSEBY (eds.), Towns in Transition. Urban Evolution in Late Antquity and the Early Middle Ages, Aldershot, 18-44.

  • KLEINER 1989
  • F.S. KLEINER, “The Arch of Galba at Tarragona and Dynastic Portraiture on Roman Arches”, MM, 30, 239-252.

  • KOPPEL 1982
  • E.M. KOPPEL, “Escultura del teatro romano de Tarragona”, Actas del Simposio. El teatro en la Hispania romana, Badajoz, 139-152.

  • KOPPEL 1985a
  • E.M. KOPPEL, Die römischen Skulpturen von Tarraco, MF, 15, Berlin.

  • KOPPEL 1985b
  • E.M. KOPPEL, “El foro municipal de Tarraco y su decoración escultórica”, Actas del XVII Congreso Nacional de Arqueología (Logroño, 1983), Saragossa, 841-856.

  • KOPPEL 1986-89
  • E.M. KOPPEL, “Los relieves decorativos de Cataluña”, Empuries, 48-50, II, 8-20.

  • KOPPEL 1988
  • E.M. KOPPEL, La schola del Collegium Fabrum de Tarraco y su decoración escultórica, Bellaterra.

  • KOPPEL 1990
  • E.M. KOPPEL, “Relieves arquitectónicos de Tarragona”, a TRILLMICH/ ZANKER 1990, 327-340.

  • KOPPEL 1992
  • E.M. KOPPEL, “El escudo de la villa de “Els Munts” (Tarragona)”, MM, 33, 133-144.

  • KOPPEL 1993a
  • E.M. KOPPEL, “Die Skulpturenausstattung römischer Villen auf der Iberischen Halbinsel” a W. TRILLMICH et al. 1993, 193-203.

  • KOPPEL 1993b
  • E.M. KOPPEL, “La escultura del entorno de Tarraco: las villae”, a T. NOGALES (ed.), Actas de la I Reunión sobre Escultura Romana en Hispania (Mérida, 1992), Mèrida, 221-237.

  • KOPPEL 1998
  • E.M. KOPPEL, “L'Escultura”, a F. TARRATS, J.M. MACÍAS, E. RAMÓN i J.A REMOLÀ, “Excavacions a l'àrea residencial de la vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès)”, Empúries, 51, 220-223.

  • KOPPEL 2000a
  • E.M. KOPPEL, “Informe preliminar sobre la decoración escultórica de la villa romana de “Els Munts” (Altafulla, Tarragona)”, MM, 41, 380-394.

  • KOPPEL 2000b
  • E.M. KOPPEL, “Retratos de Tiberio y de Nero Caesar en Tarragona”, a P. LEÓN i T. NOGALES (eds.), Actas de la III Reunión sobre Escultura Romana en Hispania (Córdoba, 1997), Madrid, 81-91.

  • KOPPEL 2001
  • E.M. KOPPEL, “Figura de Bacus infant com a lampadòfor”, a GARCÍA et al. 2001, 135-149.

  • KOPPEL/RODÀ 1996
  • E.M. KOPPEL i I. RODÀ, “Escultura decorativa de la zona nororiental del Conventus Tarraconensis,” a J. MASSÓ i P. SADA (eds.), Actas dela II Reunión sobre escultura romana en Hispania (Tarragona, 1995), Tarragona, 135-182.

  • LABORDE 1974-75
  • A. DE LABORDE, Viatge pintoresc i històric (versió catalana d'O. Valls i notes de J. Massot), 2 vols., Barcelona.

  • LE ROUX
  • P. LE ROUX, “Les sénateurs d’Hispania citerior”, a Epigrafia e ordine senatorio, II, Tituli, 5, Roma, 439-464.

  • LE ROUX 1997-98
  • P. LE ROUX, “Ejército y sociedad en la Tarraco romana”, BATarr, èp. V, fasc. 19-20, 37-51.

  • LÓPEZ 1993
  • J. LÓPEZ, “Les termes inferiors de la vil•la romana dels Munts”, Utilització de l’aigua a les ciutats romanes, Documents d’Arqueologia Clàssica 0, Tarragona, 57-80.

  • LÓPEZ 1997
  • J. LÓPEZ VILAR, “Un nuevo conjunto paleocristiano en las afueras de Tarraco”, Revista de Arqueología, 197, 58-64.

  • LÓPEZ 2000
  • J. LÓPEZ VILAR, “Excavacions al solar del Parc Central”, a Tàrraco 99, 191-196.

  • LÓPEZ 2006
  • J. LÓPEZ, Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós, Documenta 4, Tarragona.

  • MACIAS 1999
  • J.M. MACIAS, La ceràmica comuna Tardoantiga a Tàrraco. Segles V-VII, Tulcis. Monografies Tarraconenses, 1, Tarragona.

  • MACIAS 2000a
  • J.M. MACIAS, “L'urbanisme de Tàrraco a partir de les excavacions de l'entorn del Fòrum de la ciutat”, a Tàrraco 99, 83-106.

  • MACIAS 2000b
  • J.M. MACIAS, “Tárraco en la Antigüedad Tardía: un proceso simultáneo de transformación urbana e ideológica”, a A. RIBERA (ed.), Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, València, 259-271.

  • MACÍAS 2000c
  • J.M. MACÍAS, “La vil·la romana de Cal·lípolis (Vila-seca, Tarragonès),” a Tàrraco 99, 207-222.

  • MACÍAS 2004
  • J.M. MACIAS (ed.), Les termes públiques de l'àrea portuària de Tàrraco. Carrer de Sant Miquel de Tarragona, Documenta, 2, Tarragona.

  • MACÍAS/MENCHÓN 2007
  • J. M. MACIAS i J. MENCHÓN (ed.), La vil·la romana dels Hospitals (el Morell, Tarragona). Un assentament de la via De Italia in Hispanias, Hic et Nunc, 1, Tarragona.

  • MACIAS/TUSET 1996
  • J.M. MACIAS i F. TUSET BELTRÁN, “Excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Cal·lipolis (Vila-seca, Tarragonès)”, Tribuna d'Arqueología 1994-1995, 113-121.

  • MACIAS/PUCHE 1997
  • J.M. MACIAS i J.M. PUCHE, “Noves excavacions a la part baixa de Tarragona. Dades per a l'evolució urbanística de la ciutat romana”, Tribuna d'Arqueologia 1995-1996, 149-163.

  • MACIAS/REMOLÀ 1995
  • J.M. MACIAS i J.A. REMOLÀ, “L'àrea funerària baix-imperial i tardo-romana de Mas Rimbau (Tarragona): Anàlisi tipològica”, a Citerior 1. L'arqueologia de la mort. El món funerari a l'Antiguitat a la Catalunya meridional, Tarragona, 189-201.

  • MACIAS/REMOLÀ 2005a
  • J.M. Macias i J.A. Remolà, “El port de Tarraco a l'Antiguitat Tardana”, VI Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica, València (2003), Barcelona, 175-187

  • MACIAS/REMOLÀ 2005b
  • J.M. Macias i J.A. Remolà, “La cultura material de Tarraco-Tarracona (Hispania Tarraconensis-Regnum Visigothorum): cerámica común y ánforas”, a J.M. Gurt, J. Buxeda i M.A. Cau (Eds.), Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and Archaeometry, BAR International Series 1340, 125-135.

  • MACIAS et al. 1999
  • J.M. MACIAS, J.J. MENCHON i A. MUÑOZ, “Món funerari del territori de Tàrraco”, a Del Romà al Romànic. Història, Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, 275-278.

  • MACIAS et al. 2007
  • J. M. MACIAS, I. FIZ FERNÁNDEZ, Ll. PIÑOL MASGORET, M. T. MIRÓ i ALAIX, J. GUITART i DURAN(direcció científica), Planimetria arqueològica de Tàrraco, Atles d'Arqueologia Urbana de Catalunya, 2; Treballs d'Arqueologia Urbana, 1; Sèrie Documenta, 5, Tarragona.

  • Macias et al. 2010
  • J.M. MACIAS, J. MENCHÓN, A. MUÑOZ i I. TEIXELL, “La construcción del recinto imperial de Tarraco, La construcción del recinto imperial de Tàrraco (provincia Hispania Citerior), a Tarraco: Construcció i arquitectura d'una capital provincial romana, Actes del congrés internacional en homenatge a Theodor Hauschild, Butlletí Arqueològic, 32, volum 2, Tarragona, 423-480.

  • MAR (ed.) 1993
  • R. MAR (ed.), Els monuments provincials de Tàrraco.Noves aportacions al seu coneixement, DAC,1, Tarragona.

  • MAR/PENSABENE 2001
  • R. MAR i P. PENSABENE, “L'urbanisme de Tarraco”, a RODÀ 2001, 37-45.

  • MAR/PENSABENE 2009
  • R. MAR i P. PENSABENE, “Financiación de la edilicia pública y cálculo de los costes del material lapídeo: el caso del foro superior de Tarraco” , a Tarraco: Construcció i arquitectura d'una capital provincial romana, Actes del congrés internacional en homenatge a Theodor Hauschild, Butlletí Arqueològic, 32, volum I, Tarragona, 345-409.

  • MAR /RUIZ 1987
  • R. MAR i J. RUIZ DE ARBULO, “La basílica de la colonia Tarraco. Una nueva interpretación del llamado Foro Bajo de Tarragona”, a Los foros romanos de las provincias occidentales, Madrid, 31-44.

  • MAR et al. 1993
  • R. MAR, M. ROCA i J. RUIZ DE ARBULO, “El teatro romano de Tarragona. Un problema pendiente”, a S. RAMALLO i F. SANTIUSTE (eds.), Teatros romanos de Hispania, Cuadernos de Arquitectura Romana, 2, Murcia, 11-23.

  • MAR et al. 2010
  • R. Mar, J. Ruíz de Arbulo i D. Vivó: “Las tres fases constructivas del Capitolio de Tarragona, a Tarraco: Construcció i arquitectura d'una capital provincial romana, Actes del congrés internacional en homenatge a Theodor Hauschild, Butlletí Arqueològic, 32, volum 2, Tarragona, 507-540.

  • MAROT 1998
  • T. Marot, “El conjunt de sestercis del segle III”, Empúries 51 (1998), 218-220.

  • MASSÓ 1985
  • J. MASSÓ, “Notes per a una biografia de Lluís Pons d'Icart (1518/20-1578)”, Treballs Canongins 1985, 63-102.

  • MASSÓ 1989
  • J. MASSÓ, “Notes sobre escultures i inscripcions romanes a la Tarragona dels segles XVI, XVIII i XIX”, Faventia, 11/1, 83-108.

  • MASSÓ 1990
  • J. MASSÓ, “Arqueologia i documentació històrica (escrita i gràfica) de Tarragona”, Acta Arqueològica de Tarragona, III, 57-62.

  • MASSÓ 1997-98
  • J. MASSÓ, “Notes documentals sobre els fons del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona”, BATarr, èp. V, fasc. 19-20, 313-346.

  • MASSÓ 1998
  • J. MASSÓ, “Dades sobre la producció d'àmfores de vi romanes en el sector occidental del Camp de Tarragona,” a M. COMAS i P. PADRÓS (eds.), II Col·loqui internacional d'Arqueologia Romana. El Vi a L'Antiguitat. Economia, Producció i comerç al Mediterrani Occidental, Badalona, 283-288.

  • MASSÓ 1999
  • J. MASSÓ, “Notes sobre el salvament del patrimoni artístic religiós a Reus i Tarragona (1936-1937)”, a Guerra civil a les comarques tarragonines (1936-1939), Tarragona, 243-266.

  • MASSÓ 2002
  • J. MASSÓ, “L'arqueologia a Tarragona durant el franquisme (1939-1979)”, a Tàrraco en la fotografia del segle XX: 1939-1979, Tarragona, 10-23.

  • MASSÓ 2003a
  • J. MASSÓ, “La recuperación arqueológica de Tárraco en el siglo XVIII”, a J. BELTRÁN et al. (eds.), Illuminismo e Ilustración. Le antichità e i loro protagonisti in Spagna e in Italia nel XVIII secolo, Bibliotheca Italica, Monografías de la EEHAR, 27, Roma, 215-230.

  • MASSÓ 2003b
  • J. MASSÓ, “Lluis Pons d'Icart, vida i obra”, a El renaixement de Tàrraco 1563. Lluís Pons d'Icart i Anton Van den Wyngaerde, Tarragona, 27-41. Tarragona.

  • MASSÓ/SADA 1996
  • J. MASSÓ i P. SADA (eds.), Actes. II Reunió sobre escultura romana a Hispània, Tarragona.

  • MAYER et al. 1993
  • M. MAYER, M. MIRÓ i R. PEREA, “La inscripció de la Torre dels Escipions”, a ROVIRA/DASCA 1993, 16-21.

  • MCCRANK 1999
  • L.J. MCCRANK, “Tarragona Medieval. Reconquista y Restauración”, BATarr, èp. V, fasc. 19-20, 207-218.

  • MENCHÓN 2000
  • J. MENCHÓN, “Intervenció arqueològica al camí de la platja dels cossis (Tarragona)”, a Tàrraco 99, 181-189.

  • MENCHÓN/MASSÓ 1999
  • J. MENCHÓN i J. MASSÓ, Les muralles de Tarragona. Defenses i fortificacions de la ciutat (segles II a.C - XX d.C), Tarragona.

  • MIRÓ 1988
  • M.T. MIRÓ, “Restes ibèriques al carrer Caputxins (Tarragona)”, BATarr, èp. V, fasc. 6-7, 3-9.

  • MONTÓN 1996
  • F. MONTÓN, Las arulas de Tárraco, Forum 9, Tarragona.

  • MORER et al. 1997
  • J. MORER, A. RIGO y E. BARRASETAS, “Les intervencions arqueològiques a l'autopista A-16: valoració de conjunt”, Tribuna D'Arqueología 1996-1997, 67-98.

  • MORERA 1897-1959
  • E. MORERA, Tarragona cristiana (5 toms), [+ un vol. d'índex, 1967] (reed. parcial: Tarragona 1981 y 1982).

  • MUNILLA 1979-80
  • G. MUNILLA, “Una estatua representando a la diosa Cibeles hallada en la villa romana de 'Els Antigons'”, Pyrenae, 15/16, 277-286.

  • NAVARRO 1979
  • R. NAVARRO, Los mosaicos romanos de Tarragona, Tesis doctoral inèdita, Universitat de Barcelona.

  • NAVARRO 1999
  • F.J. NAVARRO, “Nuevos magistrados senatoriales en la Península Ibérica. Un complemento a los Fasti Hispanienses”, a J. GONZÁLEZ (ed.), Ciudades privilegiadas en el Occidente romano, Sevilla, 443-465.

  • NIEMEYER 1972-74
  • H.G. NIEMEYER, “Zwei Panzerstatuen in Tarragona”, AEspA, 45-47, 157-165.

  • NIQUET e.p.
  • H. NIQUET, “Christian and Jewish Inscriptions at Tarraco”, a Actas del XII Congreso Internacional de Epigrafía Griega y Latina (Barcelona, 2002), Barcelona.

  • NOGALES/SÁNCHEZ PALENCIA 2001
  • T. NOGALES BASARRATE i F.J. SÁNCHEZ PALENCIA (eds.), El circo en Hispania Romana, Mèrida.

  • OLESTI 1997
  • O. OLESTI VILA, “El origen de las villae romanas en Cataluña”, AEspA, 70, 71-90.

  • OLESTI 1998
  • O. OLESTI VILA, “Els inicis de la producció vinícola a Catalunya: el paper del món indígena”, a M. COMAS i P. PADRÓS (eds.), II Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. El Vi a l'Antiguitat. Economía, Producció i Comerç al Mediterrani occidental, Badalona, 246-257.

  • OLESTI 2001
  • O. OLESTI VILA, “Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant el s. II-I a.C.: un model de romanització per a la Catalunya litoral i prelitoral”, Empúries, 52, 55-86.

  • OLLÉ/VALLVERDÚ 2000
  • A. OLLÉ CANELLAS i J. VALLVERDÚ POCH, “Excavació de noves estructuras a la vil·la romana de Paret Delgada (La Selva del Camp, Baix Camp)”, a Tàrraco 99, 223-229.

  • OTIÑA 2002
  • P. OTIÑA, “Los materiales lapídeos de la villa de Els Munts (Altafulla)”, Butlletí Arqueològic, Època V, núm. 24 (2002), 111-130.

  • OTIÑA 2005
  • P. OTIÑA, La vil·la romana dels Munts (Altafulla). Excavacions de Pedro Manuel Berges Soriano, “Biblioteca Tàrraco d'Arqueologia” 1, Tarragona.

  • OTIÑA/RUIZ DE ARBULO
  • P. OTIÑA i J. RUIZ DE ARBULO, “De Cese a Tárraco. Evidencias 2000 y reflexiones sobre la Tarragona ibérica y el proceso de romanización”, Empúries, 52, 107-135.

  • PALLEJÀ 1994
  • L. PALLEJÀ VILASECA, Excavacions al velòdrom. Un centre terrisser d'època romana. Mont-Roig del Camp, Baix Camp. Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 12, Barcelona.

  • PALOL 1953
  • P. DE PALOL SALELLAS, Tarraco hispanovisigoda, Tarragona.

  • PANZRAM 2002
  • S. PANZRAM, Stadtbild und Elite: Tarraco, Corduba und Emerita Augusta zwischen Republik und Spätantike, Historia Einzelschriften, 161, Stuttgart.

  • PENSABENE 1993
  • P. PENSABENE, “La decorazione architettonica dei monumenti provinciali di Tarraco”, a R. MAR (ed.), Els monuments provincials de Tàrraco. Noves aportacions al seu coneixement, Tarragona, 33-105.

  • PENSABENE 1994
  • P. PENSABENE, “Classi sociali e programmi decorativi nelle provincie occidentali”, a DUPRÉ 1994d, I, 293-321.

  • PENSABENE 1996
  • P. PENSABENE, “Classi dirigenti, programmi decorativi, culto imperiale: Il caso di Tarraco”, a P. LEÓN (ed.) Colonia Patricia Corduba. Una reflexión arqueológica (Córdoba, 1993), Córdova, 197-219.

  • PEÑA/DIAZ 1998
  • PEÑA. I. i DIAZ, M., Una nova torre d´acces entre el recinte de culte i la plaça de representació del Forum Provincial de Tarraco, Butlletí Arqueologic, ep. V, 18, 191-226.

  • PÉREZ 1999
  • J. PÉREZ SUÑÉ, La epigrafía sobre instrumentum domesticum de la colección tarraconense del canónigo González de Posada, memòria de llicenciatura (inèdita), Univesitat de Barcelona.

  • PIÑOL 2000
  • L. PIÑOL, “El circ romà de Tarragona. Qüestions arquitectòniques i de funcionament”, a Tàrraco 99, 53-60.

  • POCIÑA/REMOLÀ 2000
  • C.A. POCIÑA i J.A. REMOLÀ, “La plaza de representación de Tárraco: intervenciones arqueológicas en la plaza del Fòrum y la calle d’En Compte”, a Tárraco 99, 27-45.

  • POCIÑA/REMOLÀ 2001
  • C.A. POCIÑA i J.A. REMOLÀ, “Nuevas aportaciones al conocimiento del puerto de Tarraco (Hispania Tarraconensis)”, Saguntum, 33, 85-96.

  • POCIÑA/REMOLÀ 2002
  • C.A. Pociña i J.A. Remolà (2002), “Una font monumental a l'àrea portuària de Tarraco. Notes preliminars”, Empúries, 53, 41-47.

  • PONS 1572-73
  • L. PONS DE ICART, Libro de las grandezas y cosas memorables de la Metropolitana Insigne y famosa Ciudad de Tarragona, Lleida.

  • PUCHE 1997
  • J.M. PUCHE, “Sobre un conjunt amb ceràmica calena decorada i terracotes trobat a Tarragona. Un possible lloc de culte a la Tarraco Republicana”, RAP, 7, 237-247.

  • PUIG I CADAFALCH
  • J. PUIG I CADAFALCH, “Teatre romà de Tarragona”, AIEC, 6, 1915-1920 712-717.

  • PUIG I CADAFALCH 1936
  • J. PUIG I CADAFALCH, La basílica de Tarragona. Períodes paleocristià i visigòtic, Barcelona.

  • RAMÓN/MASSÓ 1994
  • E. RAMÓN SARIÑENA i J. MASSÓ CARBALLIDO, “El poblat ibèric de Santa Anna. Castellvell del Camp, Baix Camp,” Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 11, Barcelona.

  • RECASENS 1966
  • J.M. RECASENS COMES, La ciutat de Tarragona, I, Barcelona.

  • RECASENS 1982
  • M. RECASENS, “Los capiteles romanos del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona”, BATarr, èp. V, fasc. 1, 43-143.

  • REMOLÀ 1998
  • J.A. REMOLÀ, “Ánforas y modelos de aprovisionamiento en la ciudad tardo-antigua de Tarraco (Diocesis Hispaniarum)”, a L. SAGUÌ (ed.), Ceramica in Italia: VI-VIII secolo, Florència, 797-808.

  • REMOLÀ 2000
  • J.A. REMOLÀ, Las ánforas tardo-antiguas en Tarraco (Hispania Tarraconensis). Siglos IV-VII, Col.leció Instrumenta, 7, Barcelona.

  • REMOLÀ 2002
  • J.A. REMOLÀ, “Centcelles y las villae de Tarraco durante la Antigüedad tardía”, a ARCE 2002, 97-112.

  • REMOLÀ 2003
  • J.A. REMOLÀ, “Tarraco al Renaixement”, a El renaixement de Tàrraco 1563. Lluís Pons d'Icart i Anton Van den Wyngaerde, Tarragona, 59-89.

  • REMOLÀ 2004
  • J.A. Remolà (2004), “Arquitectura funerària”, X. Dupré Raventós (ed.), Tarragona, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, Las Capitales Provinciales de Hispania, 3, Roma, 83-95.

  • REMOLÀ 2007
  • J.A. REMOLÀ (ed.), El territori de Tarraco : vil·les romanes del Camp de Tarragona, Forum 13, Tarragona.

  • REMOLÀ/MACIAS 1993
  • J.A. REMOLÀ i J.M. MACIAS (1993), “L'edifici romà del Parc del 'Quintà de Sant Rafael' (Parc de la Ciutat)”, Butlletí Arqueològic, 15, 375-390.

  • REMOLÀ/POCIÑA 2004a
  • J.A. REMOLÀ i C.A. POCIÑA (2004a), “La 'Font dels Lleons'”, Tàrraco i l'aigua, Tarragona, 53-66.

  • REMOLÀ/POCIÑA 2004b
  • J.A. REMOLÀ i C.A. POCIÑA (2004b), “Una primera aproximació a la font monumental del carrer de Pere Martell (Tarragona, Tarragonès”, Tribuna d'Arqueologia 2000-2001, 207-221.

  • REMOLÀ/RAMÓN 2006
  • J.A.REMOLÀ i E. RAMÓN, “Tarraco, origine et évolution d'une ville”, Tarraco, capitale de l'Hispania Citerior. Musée Saint-Raymond, Musée des Antiques de Toulouse. Toulouse, 31-53.

  • REMOLÀ/SÁNCHEZ 2010
  • A. REMOLÀ i J. SÁNCHEZ: “El sector occidental del suburbi portuari de Tarraco” , a Tarraco: Construcció i arquitectura d'una capital provincial romana, Actes del congrés internacional en homenatge a Theodor Hauschild, Butlletí Arqueològic, 32, volum 2, Tarragona, 595-618.

  • REMOLÀ/VILASECA 2000
  • J.A. REMOLÀ i A. VILASECA, “Intervencions arqueològiques al PERI-2, sector Tabacalera, de Tarragona”, Tribuna d’Arqueologia 1997-1998, 77-95.

  • REMOLÀ et al. 1994
  • J.A. REMOLÀ, J.M. MACIAS, L. BURÉS i M. NAVAJAS, “Mas Rimbau: L'ocupació funerària al sector septentrional de Tarraco”, a DUPRÉ 1994d, II, 354-357.

  • REVILLA 1993
  • V. REVILLA CALVO, Producción cerámica y economía rural en el bajo Ebro en época romana. El alfar de l'Aumedina, Tivissa (Tarragona), Col•leció Instrumenta, 1, Barcelona.

  • REVILLA 1995
  • V. REVILLA CALVO, Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C.-III d.C.), Cuadernos de Arqueología, 8, Barcelona.

  • REVILLA 2000
  • V. REVILLA CALVO, “La vil·la de El Vilarenc (Calafell, Tarragona): Arquitectura y organización espacial de un fundus del territorio de Tarraco,” a Tàrraco 99, 257-273.

  • RICHARDSON 1998
  • J.S. RICHARDSON, Hispania y los romanos, Barcelona.

  • RICHARDSON 2000
  • J.S. RICHARDSON, “Tarraco in the age of Trajan: the testimony of Florus the poet”, a J. GONZÁLEZ (ed.), Trajano emperador de Roma, Roma, 427-450.

  • RIT = ALFÖLDY 1975
  • RIU 1991
  • E. RIU BARRERA, “La reflexió estratigràfica de B. Hernández Sajahuja a Tarragona entre 1850 i 1870”, BATarr (número extraordinari dedicat a Bonaventura Hernández Sanahuja), 33-51.

  • ROCA 1982-1983
  • M. ROCA, “Teatre romà de Tarragona: treballs arqueològics 1982- 1983”, Tribuna d'Arqueologia 1982-1983, 97-101.

  • RODÀ 1998
  • I. RODÀ, “Sarcófagos cristianos de Tarragona” a G. KOCH (ed.), Akten des Symposiums “125 Jahre Sarkophag-Corpus” (Marburg 1995), Mainz, 150-161.

  • RODÀ 2001
  • I. RODÀ (ed.), Tarraco, puerta de Roma, Barcelona.

  • ROVIRA/DASCA 1993
  • J. ROVIRA i A. DASCA, La Torre dels Escipions, Tarragona.

  • ROVIRA/DASCA 1995
  • J. ROVIRA i A. DASCA (eds.), Antigüedades Tarraconenses. El volum d'arqueologia i història antiga de Tarragona de la [sic] España Sagrada d'Enrique Flórez, Tarragona.

  • RUESTES 2001
  • C. RUESTES BITRIÀ, L'espai públic a les ciutats romanes del conventus Tarraconensis: els fòrums, Bellaterra.

  • RÜGER 1968
  • C.B. RÜGER, “Römische Keramik aus dem Kreuzgang der Kathedrale von Tarragona”, MM 9, 237-258.

  • RUIZ DE ARBULO 1990
  • J. RUIZ DE ARBULO, “El foro de Tarraco”, Cypsela, VIII, 119-138.

  • RUIZ DE ARBULO 1991
  • J. RUIZ DE ARBULO, “Los inicios de la romanización en occidente: Los casos de Emporion y Tarraco”, Athenaeum , LXXIX, 459-490.

  • RUIZ DE ARBULO 1994
  • J. RUIZ DE ARBULO, “Edificios públicos, poder imperial y evolución de las élites urbanas en Tarraco (s. II-IV d.C.)”, a J. ARCE i P. LEROUX (eds.), Ciudad y comunidad cívica en Hispania. Siglos II y III d. C., Madrid, 93-113.

  • RUIZ DE ARBULO 1998
  • J. RUIZ DE ARBULO, “Tarraco. Escenografía del poder, administración y justicia en una capital provincial romana (s. II a.C. – II d.C.)”, Empúries, 51, 31-61.

  • RUIZ DE ARBULO 2002
  • J. RUIZ DE ARBULO, “La fundación de la colonia Tarraco y los estandartes de César”, a J.L. JIMÉNEZ i A. RIBERA (eds.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, Grandes temas arqueológicos, 3, València, 137-156.

  • RUIZ DE ARBULO 2006
  • J. RUIZ de ARBULO, L'Amfiteatre de Tarraco i els espectacles de gladiadors al món romà, Reus.

  • RUIZ DE ARBULO/MAR 2001
  • J. RUIZ DE ARBULO i R. MAR, “El Circo de Tarraco. Un monumento provincial”, a NOGALES/SÁNCHEZ PALENCIA 2001, 141-154.

  • SADA 1992
  • P. SADA, “Aspectes de la utilització del patrimoni en la difusió de la Història i de l'Arqueologia: el cas de Tarragona” A Miscel·lània Arqueològica a Josep M. Recasens. Tarragona, pp. 131-143.

  • SADA 2009
  • P. SADA, “Sociedad y Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: programas, proyectos y estrategias”. A Cursos sobre el Patrimonio Histórico. 13. Actas de los XIX Cursos Monográficos sobre el Patrimonio Histórico. Reïnosa del 17 al 19 de julio, 2008. Universidad de Cantabria. Ayuntamiento de Reinosa, pp. 333-347.

  • SADA / MASSÓ 1997
  • P. SADA i J. MASSÓ, “El Museo Arqueológico de Tarragona: un siglo y medio de historia”, a La Cristalización del Pasado: génesis y desarrollo del marco institucional de la arqueología en España, Màlaga, 149-162.

  • SALOM 2010
  • C. SALOM, “La arquitectura eclesiástica de Tarragona durante la antigüedad tardía, nuevas interpretaciones, a Tarraco: Construcció i arquitectura d'una capital provincial romana, Actes del congrés internacional en homenatge a Theodor Hauschild, volum 2, Butlletí Arqueològic, 32, Tarragona, 685-756.

  • SÁNCHEZ et al. 2000
  • E. SÁNCHEZ CAMPOY, R. JÁRREGA i D. OLIVARES, “Excavació arqueológica a la vil·la romana del Mas d'en Gras,” a Tarraco 99, 243-255.

  • SÁNCHEZ REAL 1949a
  • J. SÁNCHEZ REAL, “Noticiario. Descubrimientos recientes”, Boletín Arqueológico, Època IV, Fasc. 26-28 (abril-desembre de 1949), Tarragona, 224-225 + Làm. I-II.

  • SÁNCHEZ REAL 1949b
  • J. SÁNCHEZ REAL, “Importantes hallazgos arqueológicos entre Altafulla y Torredembarra”, Diario Español de Tarragona (07/06/1949), p. 6 [reproduït, amb el títol “Los restos de Senna”, a Sánchez Real 1971, 155-158].

  • SÁNCHEZ REAL 1949c
  • J. SÁNCHEZ REAL, “Consideraciones arqueológicas. Palfuriana - Senna”, Diario Español de Tarragona (08/06/1949), p. 6 [reproduït, amb el títol “Palfuriana - Senna”, a Sánchez Real 1971, 159-161].

  • SÁNCHEZ REAL 1971
  • J. SÁNCHEZ REAL, Los restos romanos de «Els Munts» (Altafulla, Tarragona), Tarragona.

  • SÁNCHEZ REAL 1973
  • J. SÁNCHEZ REAL, “Los enterramientos romanos de la Vía Augusta”, BATarr, èp. IV, fasc. 113-120, 173-208.

  • SÁNCHEZ REAL 1990
  • J. SÁNCHEZ REAL, “El museo arqueológico de Antonio Agustín”, a Jornades d'Història: Antoni Agustí i el seu temps (1517-1586), Barcelona, 495-506.

  • SÁNCHEZ REAL1990
  • J. SÁNCHEZ REAL, “La Via Augusta y el puente del Francolí”, Butlletí Arqueològic, 10-11 (1988-1989), 133-167.

  • SÁNCHEZ REAL et al. 1991
  • J. SÁNCHEZ REAL, S. VENTURA i L.M. MEZQUIDA, El anfiteatro de Tárraco. Antecedentes, memoria y crónica de su excavación, Tarragona.

  • SANMARTÍ 1984
  • J. SANMARTÍ, “Els edificis sepulcrals romans dels Països Catalans, Aragó i Múrcia”, Fonaments, 4, 87-160.

  • SCHLUNK 1988
  • H. SCHLUNK, Die Mosaikkuppel von Centcelles, Madrider Beiträge, 13, Mainz am Rhein.

  • SERRA 1928
  • J. SERRA VILARÓ, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, Memorias de la JSEA, 93, Madrid.

  • SERRA 1929
  • J. SERRA VILARÓ, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, Memorias de la JSEA, 104, Madrid.

  • SERRA 1930
  • J. SERRA VILARÓ, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, Memorias de la JSEA, 111, Madrid.

  • SERRA 1932
  • J. SERRA VILARÓ, Excavaciones en Tarraco, Memorias de la JSEA, 116, Madrid.

  • SERRA 1935
  • J. SERRA VILARÓ, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, Memorias de la JSEA, 133, Madrid.

  • SERRA 1936
  • J. SERRA VILARÓ, Fructuós, Auguri i Eulogi, Martirs sants de Tarragona, Tarragona.

  • SERRA 1944
  • J. SERRA VILARÓ, “Sepulcros y ataúdes de la necrópolis de San Fructuoso (Tarragona)”, Ampurias, 6, 179-207.

  • SERRA 1948
  • J. SERRA VILARÓ, La necrópolis de San Fructuoso, Tarragona.

  • SERRES 1978
  • E. SERRES, “Noticia sobre las sepulturas de la calle Robert d'Aguiló”, BATarr, èp. IV, fasc. 141-144, 154-172.

  • SOBERANAS/MASSÓ 1992
  • A.J. SOBERANAS i J. MASSÓ, Bibliografía impresa de Bonaventura Hernández Sanahuja, Tarragona.

  • Tarraco 99 J. RUIZ DE ARBULO (ed.), 2000
  • Tàrraco 99. Arqueologia d'una capital provincial romana, DAC, 3, Tarragona (2000).

  • TARRATS 1986
  • F. TARRATS, Tarragona, museus i territori, Fòrum, 2, Tarragona.

  • TARRATS 2003
  • F. TARRATS, “La terra sigillata i les primeres fases d'ocupació de la vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès)”, Revista d'Arqueologia de Ponent, 13, 315-335 (publicat també a Estudis Altafullencs 26 [2003], 33-65).

  • TARRATS 2004
  • F. TARRATS, “Museos y colecciones”, X. Dupré Raventós (ed.), Tarragona, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, Las Capitales Provinciales de Hispania, 3, Roma, 123-140.

  • TARRATS/SADA 2006
  • F.TARRATS i P. SADA, “Le Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, un musée pour Tarraco”, Tarraco, capitale de l'Hispania Citerior. Musée Saint-Raymond, Musée des Antiques de Toulouse. Toulouse, 13-30.

  • TARRATS et al. 1995
  • F. TARRATS, J. MASSÓ i E.M. KOPPEL, “Tárraco: el contexto, la historiografía y el valor de sus retratos”, a Mirada 1995, 13-21.

  • TARRATS et al. 1997
  • F. TARRATS, E. RAMÓN i J.M. MACÍAS, “Noves intervencions a la vil·la romana dels Munts,” Tribuna d'Arqueologia 1996-1997, 35-56.

  • TARRATS et al. 1998
  • F. TARRATS, J.M. MACÍAS, E. RAMÓN i J. A. REMOLÀ, “Excavacions a l'àrea residencial de la vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès)”, Empúries, 51, 197-225.

  • TARRATS et al. 2000
  • F. TARRATS, E. RAMÓN i J.M. MACÍAS, “Nuevas actuaciones en el área residencial de la villa romana de 'Els Munts' (Altafulla, Tarragona)”, MM , 41, 358-379.

  • TED'A 1987
  • TALLER-ESCOLA D'ARQUEOLOGIA, Els enterraments del Parc de la Ciutat i la problemàtica funerària de Tàrraco, Memòries d'Excavació, 1, Tarragona.

  • TED'A 1989a
  • TALLER-ESCOLA D'ARQUEOLOGIA, Un abocador del segle V d.C. en el fòrum provincial de Tàrraco, Memòries d'excavació, 2, Tarragona.

  • TED'A 1989b
  • TALLER-ESCOLA D'ARQUEOLOGIA, “El foro provicial de Tarraco, un complejo arquitectónico de época flavia”, AEspA, 62, 141-191.

  • TED'A 990a
  • TALLER-ESCOLA D'ARQUEOLOGIA, L'Amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l'església romànica, Memòries d'excavació, 3, Tarragona.

  • TED'A 1990b
  • Taller Escola d'Arqueologia 1987-1990 (memòria), Tarragona.

  • TED'A 1997
  • TALLER-ESCOLA D'ARQUEOLOGIA, “Le passage de la via Augusta par la mansio de Tarraco”, a Voies romaines du Rhône à l'Èbre: via Domitia et via Augusta, DAF, 61, París, 168-175 [traducció catalana a BATarr, èp. V, fasc. 10-11 (1988-1989), 123-134].

  • TERRÉ 1990
  • E. TERRÉ, “Una aproximació a l'ocupació suburbana del sector oest de Tarraco”, Acta Arqueológica III, 47-55. Tarragona.

  • TRILLMICH 1993
  • W. TRILLMICH, “Foro Provincial und Foro Municipal in den Hauptstädten der drei hispanischen Provinzen: eine Fiktion”, a J. ARCE i P. LE ROUX (eds.), Ciudad y comunidad cívica en Hispania (siglos II y III d.C.) (Madrid 1990), Madrid, 115-124.

  • TRILLMICH/ZANKER 1990
  • W. TRILLMICH i P. ZANKER (eds.), Stadtbild und Ideologie. Die Monumentalisierung hispanischer Städte zwischen Republik und Kaiserzeit (Madrid, 1987), München.

  • TRILLMICH et al. 1993
  • W. TRILLMICH, TH. HAUSCHILD, M. BLECH, H.G. NIEMEYER, A. NÜNNERICHASMUS i U. KREILINGER, Hispania Antiqua. Denkmäler der Römerzeit, Mainz am Rhein.

  • TULLA et al. 1927
  • J. TULLA, P. BELTRÁN i C. OLIVA, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, Memorias de la JSEA, 88, Madrid.

  • VENTURA 1943
  • S. VENTURA, “El teatro romano de Tarragona”, Memorias de los MAP (1942), 196-202.

  • VENTURA 1950
  • S. VENTURA, “Las marcas alfareras de la terra sigillata hallada en Tarragona”, Memorias de los MAP, IX, 131-165.

  • VENTURA 1954
  • S. VENTURA, “Noticias de las excavaciones en curso en el Anfiteatro de Tarragona”, AEspA, 24, 259-280.

  • VILALTA/TARRATS 1993
  • M. VILALTA i F. TARRATS, “Casa del Mar. Tarragona”, a Anuari 1993, 258.

  • VILASECA/ADIEGO 2000
  • A. VILASECA CANALS i P. ADIEGO ERAÑA, “El centre de producció ceràmica de les Planes del Roquís, Reus (Baix Camp)”, a Tàrraco 99, 275-284.

  • WARLAND 1994
  • R. WARLAND, “Status und Formular in der Repräsentation der spätantiken Führungsschicht”, RM, 110, 175-202.

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr