L'edifici

El teatre es va construir sobre edificacions anteriors -magatzems portuaris i un carrer flanquejat per botigues (tabernae)- amb la graderia adaptada, en part, a la roca i en part sustentada sobre voltes.

Les restes conservades permeten, malgrat la fragmentació en què ens han arribat, conèixer prou bé les característiques de l’edifici i les seves parts:

  • L’escena (scaenae), amb l’escenari pròpiament dit (proscaenium) i amb les sales destinades al seu correcte desenvolupament, s’alçava sobre un podi (pulpitum) amb el frontal (frons pulpiti) decorat amb exedres i folrat amb plaques de marbre. Del gran mur del fons (scaenae frons), originàriament de la mateixa alçària que la graderia, s’ha conservat, només, la fonamentació. En aquest mur s’obrien tres portes (valvae) per permetre l’entrada i la sortida dels actors. Malgrat el grau de destrucció, cal imaginar una façana de tres pisos d’ordres superposats, ricament decorada amb columnes i amb nínxols per situar-hi nombroses estàtues de divinitats i de membres de la família imperial amb vestit civil (toga) o militar (cuirassa). Es conserven els forats per encaixar-hi els pals verticals destinats a fer baixar i pujar el teló (aulaeum) mitjançant un sistema de politges comandat des de l'hiposcaenium (espai situat sota l’empostissat del proscaenium). A diferència d’ara, en el teatre romà, en començar la representació, el teló es baixava i, en els entreactes i en acabar, es pujava.

  • A l'orchestra, l’hemicicle situat entre l’escena i la graderia, s’hi accedia per dos passadissos (aditus) a ambdós extrems de l’escena. Era l’espai reservat a les personalitats de major rang (senadors, legats, magistrats locals, sacerdots d’alt nivell...), assegudes en cadires mòbils (subsellia, sedilia).

  • La cavea, o graderia, es desplegava entorn de l'orchestra sobre un pla inclinat esglaonat, en part retallat a la roca i en part sustentat per voltes. S’han conservat dues de les tres escales radials (scalaria) que donaven accés als seients tot dividint radialment la graderia en diferents sectors (cunei). Uns altres passadissos, a mitjana alçada i en la part alta, facilitaven la circulació perimetral i, alhora, dividien longitudinalment la cavea en tres sectors (ima, media i summa) on, en rigorós ordre social, s’acomodaven des dels cavallers (ordo equestre), a les primeres grades, fins a la plebs, a la part més alta. Una xarxa de canalitzacions connectada a una gran claveguera central que travessa l'orchestra assegurava el desguàs de les aigües pluvials.
    Les estructures conservades i visibles en l’actualitat corresponen a les primeres cinc grades entorn de l'orchestra. Però la graderia s’estenia, com mostren les fotografies anteriors a la seva destrucció, fins al convent dels Caputxins on s’aixecaria la façana i el coronament superior de la cavea. La situació d’aquests elements permet imaginar l’altura total de l’edifici i quin seria el seu magnífic estat de conservació a les darreries del segle XIX.

Fotos 1 2 3 4 5 6

Vista del teatre romà.

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura 
W3c  Rss  Facebook  Twitter  YouTube  Flickr