Vil·la romana dels Munts

En aquest indret s’han identificat les restes d’una vil·la del segle I dC que es va abandonar i desmuntar a inicis del segle II amb l’objectiu de construir-hi una gran vil·la aristocràtica. A finals del segle III s’hi produí un incendi que provocà la destrucció parcial de l’edifici, cosa que inicià una decadència que es va allargar durant tot el segle següent. A inicis del segle V, es van detectar noves reformes que van acabar conformant la vil·la tardoromana i visigoda, que va estar en ús fins al segle VII.

Després d’un llarg període d’abandonament i espoli, la memòria de l’edifici i de la seva romanitat es va recuperar de la mà de l’humanista Lluís Pons d’Icart (segle XVI). A partir de mitjan segle XX, s’hi van desenvolupar diverses campanyes d’excavació que van fer sortir a la llum una part important de les restes i en van permetre traçar les línies generals de la seva història.

A inicis del segle II dC, a uns 12 quilòmetres de Tàrraco, es va construir una vil·la residencial d’unes dimensions i un luxe excepcionals.

El lloc escollit va ser el vessant d’un turó proper a la platja. Un lloc perfectament comunicat, per via terrestre o marítima fins a Tàrraco, proper al riu, amb unes vistes excepcionals al mar i un clima agradable durant bona part de l’any. Un lloc que avui encara continua sent idíl·lic.

La casa tenia com a mínim dues plantes. El pis superior es distribuïa al voltant d’un gran pati interior que tenia al centre un estany amb peixos. En aquest pis hi havia les habitacions més nobles i una galeria amb vistes al jardí i al mar. A la planta de baix hi havia més habitacions i un gran menjador (triclini). Seguint un passadís obert al jardí, s’arribava als banys amb piscines d’aigua freda (frigidarium) i d’aigua calenta (caldarium) amb un sofisticat sistema de calefacció per terra, una piscina descoberta i latrines. A la platja, uns altres banys completaven les edificacions.

Pintures a les parets, paviments amb mosaic, escultures, fonts, estanys artificials, columnes i placats de marbres d’importació n’embellien encara més els espais. D’entre la decoració recuperada cal destacar uns mosaics de paret força excepcionals que representen les muses i un sostre pintat amb la representació de les estacions de l’any. Dos exemples del gran refinament decoratiu.

No és difícil imaginar la vida dels hostes i els amfitrions a la vil·la. Al matí, passejant pels jardins, gaudint de les vistes que oferia la galeria del pis superior, conversant o llegint. A la tarda, dirigint-se cap als banys per relaxar-se i, tot seguit, anar cap al gran menjador (triclini) per gaudir d’un banquet amenitzat per lectors, músics i ballarins. Un cop acabat el sopar, es devien retirar a les seves luxoses habitacions per descansar.

L’hivern de l’any 122-123 dC, l’emperador Adrià va visitar Tàrraco. Sabem que, durant la seva estada, va presidir el Concili Provincial (la reunió de representants de tots els pobles de la província) i que va fer restaurar el temple d’August.

Quan, mesos abans, degué arribar la notícia que l’emperador Adrià visitaria la ciutat, segurament va provocar un gran rebombori. Moltes qüestions s’havien de tenir en compte abans de la visita imperial. Sense anar més lluny, trobar un lloc adequat per allotjar-lo. Potser una vil·la a l’entorn de la ciutat, que permetés que l’emperador es refugiés del bullici de la capital provincial. Podria ser la vil·la dels Munts, el lloc escollit?

La ubicació de la vil·la respecte a Tàrraco, les seves grans dimensions, la sumptuositat i el luxe decoratiu, la troballa d’una estàtua representant Antínous (l’amant predilecte d’Adrià) o la disposició d’un gran mitreu són algunes de les proves que permeten plantejar aquesta hipòtesi.

Segons la mitologia, el Sol ordenà a Mitra el sacrifici del brau. El mandat fou executat a l’interior de la cova i, del cos del brau, nasqueren totes les herbes i plantes saludables. De la seva columna vertebral va germinar el blat, i, de la seva sang, el vi. Abans de retornar al cel convertit en un déu, Mitra celebrà el seu triomf amb un gran banquet.

El mitraisme és una religió en la qual només els iniciats podien participar del culte i conèixer-ne secrets. La persona que s’hi volia iniciar havia de superar una sèrie de proves. El seu ritus principal era el banquet que se celebrava dins dels mitreus. Aquests espais, que imitaven una gruta fosca i tancada, tenien un passadís central i banquetes elevades a banda i banda en què s’estiraven els iniciats per menjar. Al fons, hi havia el santuari en què hi havia la imatge del déu sacrificant el brau.

El mitreu de la vil·la romana dels Munts destaca, principalment, per la seva ubicació i les seves grans dimensions, properes a les del mitreu de les termes de Caracal·la a Roma, un dels més grans coneguts de tot l’imperi. Era habitual trobar centres de culte a Mitra a les ciutats i als campaments militars, però no integrats a les vil·les. Així, doncs, què hi fa, un mitreu d’aquestes característiques, en una vil·la aristocràtica com la dels Munts? Aquest és, encara, un enigma per resoldre.

En una de les habitacions de la casa es poden veure les restes d’una font. El frontal d’aquesta font estava decorat amb una pintura amb la representació d’Oceanus (l’Oceà) i una inscripció que indica que, la cisterna, l’havien fet construir Avitus i Faustina, senyors de la casa.

Faustina era l’esposa de Caius Valerius Avitus, un personatge originari d’Augustobriga (Muro de Agreda, Sòria) que l’emperador Antoní Pius va destinar a Tàrraco, ciutat de la qual va ser duumvir, la seva màxima autoritat.

Caius i Faustina van voler que quedés constància del seu pas per la vil·la. A més de construir la cisterna i la font, van fer tot un seguit de reformes als banys, i hi van afegir més piscines, unes latrines i escultures noves. També van fer col·locar un nou mosaic al passadís i van tornar a pintar alguna de les habitacions.