Conjunt romà de Centcelles

El Conjunt romà de Centcelles que podem veure avui es va aixecar a principis del segle V dC. Al llarg de la història, ha tingut diversos usos que li han donat l’aspecte actual.

A l’edat mitjana, el conjunt es va convertir en l’església del poble de Centcelles, abandonat al segle XIV. Més endavant, es va utilitzar com a ermita dedicada a Sant Bartomeu. Al segle XIX, el monument va passar a mans privades. El nou propietari, Antoni Soler, va transformar el conjunt en una masia i va dividir la sala de la cúpula en tres plantes.

L’any 1959, l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid va adquirir l’edifici i hi va fer excavacions arqueològiques, a més d’un important treball de restauració i consolidació dels mosaics de la cúpula. L’any 1978, el conjunt va ser cedit al Ministerio de Cultura, i va començar, així, una nova etapa d’obertura del monument al públic.

Tàrraco va ser un enclavament estratègic de comunicació i d’accés a la Península. Per Tàrraco passaven dues vies principals. D’una banda, la via Augusta, que feia el seu recorregut per la costa i travessava la ciutat i, de l’altra, l’anomenada via De Italia in Hispanias, que comunicava Tàrraco amb l’interior passant per Ilerda (Lleida) i Caesaraugusta (Saragossa).

La denominació de la via com De Italia in Hispania demostra la importància del port de Tàrraco com a lloc d’arribada de vaixells procedents d’Itàlia i altres punts de l’Imperi. Un cop desembarcats, els productes o les persones que arribaven amb els vaixells podien seguir el seu camí cap a l’interior per aquesta via, que en el seu primer tram circulava paral·lela al riu Tulcis (Francolí).

Lluny de saber la funció de Centcelles, sí que podem dir que es troba en un lloc estratègic: situada molt a prop de la ciutat de Tàrraco, al costat del riu i al peu de la via que portava cap a l’interior.

Si haguéssim tingut l’oportunitat de veure el conjunt monumental de Centcelles al segle V dC, no hauríem quedat indiferents. Ens haguéssim trobat amb un edifici de grans dimensions, una arquitectura que tenia com a objectiu impressionar el visitant.

Murs extraordinàriament gruixuts fets amb pedra, maons i gran quantitat de morter de calç. Sales de grans dimensions cobertes amb cúpula. Pintures i mosaics per decorar parets i sostres. Estances amb calefacció. En definitiva, una verdadera expressió de riquesa i poder.

Qui va viure a Centcelles? Encara no tenim resposta per aquesta pregunta. Sí que podem veure, però, les restes d’una part de l’edifici que devia haver tingut funcions residencials. Des d’un pati interior (atri) es podia accedir a tota una sèrie d’habitacions i a un conjunt de banys de dimensions força considerables amb piscines d’aigua calenta (caldaris) i d’aigua freda (frigidari).

Per si això no fos prou, uns altres banys més petits completen el conjunt amb una piscina d’aigua freda i tres petites banyeres per a l’aigua calenta. Per escalfar el caldari s’utilitzava un sistema de calefacció (hipocaust), encara visible.

La part més espectacular del Conjunt romà de Centcelles és l’anomenada sala de la cúpula. El grau de conservació, la decoració i la seva arquitectura contundent ens fan reviure l’esplendor que aquest monument devia haver tingut en el passat.

Ja en època romana, la sala de la cúpula era l’espai principal de l’edifici, situada just al centre i amb una altura superior a la resta del conjunt. L’espai estava decorat ricament i tenia un sistema de calefacció. En un extrem de la sala, unes escales conduïen cap a una cripta subterrània de dimensions reduïdes.

Quan aixequem la vista enlaire, descobrim la veritable joia de Centcelles: les restes d’un mosaic format per prop d’un milió de tessel·les i que cobria per complet l’interior de la cúpula. Si l’observem amb deteniment, encara és fàcil identificar alguns dels temes que s’hi representaven, com una gran escena de cacera, diverses escenes extretes de l’Antic i del Nou Testament (el bon pastor, l’arca de Noé, el profeta Daniel a la fossa dels lleons i el cicle de Jonàs, entre d’altres) o la representació de les estacions de l’any, de les quals avui només resten la primavera i la tardor. Altres escenes, difícils de veure actualment, ens mostren quatre personatges entronitzats que han donat lloc a múltiples interpretacions sobre la funció del monument.

Quina va ser la funció de Centcelles? Per què es va construir aquest edifici magnífic? Aquestes continuen sent preguntes sense resposta. Al llarg de la història, diversos estudiosos i científics han intentat aportar la seva visió sobre el conjunt.

Un edifici religiós? A la fi del segle XIX i a començaments del segle XX, alguns estudiosos van proposar que Centcelles era un edifici de culte cristià d’època tardoromana o visigoda.

Un mausoleu? Després d’un estudi minuciós del mosaic de la cúpula, els investigadors de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid van argumentar que Centcelles era el mausoleu de l’emperador Constant, assassinat a Hispània l’any 350 dC. El mateix usurpador del tron, Magnenci, devia haver fet construir el mausoleu sobre una vil·la inacabada.

Una vil·la aristocràtica? Diversos són els investigadors que interpreten Centcelles com una casa de camp. En el mosaic de la cúpula hi hauria la representació del propietari: segons alguns el dominus (propietari) i la domina (propietària), segons altres, el bisbe de Tàrraco.

Un campament militar? Darrerament s’ha plantejat identificar Centcelles com el nucli central de la base militar dels exèrcits imperials que, al segle V, van intentar recuperar per a l’Imperi legítim romà la totalitat d’Hispània, en gran part sota domini bàrbar.