Deesses. Ceràmiques entre dos pols

Les representacions més antigues que es coneixen, relacionades amb les divinitats, són les anomenades "venus", figuretes femenines interpretades com a objectes de culte a la fecunditat.

D'aquestes primeres "venus", sens dubte representació de la idea de la Deessa Mare, deriva un seguit de representacions que s'estén per tota la geografia en què s'originen i desenvolupen els principals avenços de la Humanitat en la seva lluita per dominar el medi i els recursos.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és exemple, a través de les seves col·leccions, d'aquesta complexitat formal, que donà lloc a divinitats diverses. Minerva, Venus, Hera, Pomona... són algunes de les personificacions que, sobre diferents suports, podem contemplar procedents de la ciutat de Tàrraco.

La ceràmica ha estat, de sempre, un dels materials més utilitzats per a representar idees i sentiments. Aquesta exposició Deesses. Ceràmiques entre dos pols va voler ser, utilitzant aquest material, una reflexió contemporània sobre la representació de les divinitats, ara que la major part de les "nostres deesses" se'ns apareix a les passarel·les de moda, a les pantalles cinematogràfiques o sobre paper cuixé.