Aigua i pols de Tàrraco

Aigua i pols de Tàrraco s'emmarca en la sèrie d'exposicions que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va encetar amb Tàrraco: objecte i imatge -l'any 1987- i va continuar amb Felix Tarraco -l'any 1993-, unes exposicions que pretenien facilitar una reflexió sobre la realitat de l'antiguitat clàssica des de l'estricta contemporaneïtat.

Amb Aigua i pols de Tàrraco, el que es pretén fer és una reflexió sobre el passat de Tàrraco amb la utilització de dos elements: l'aigua i la terra, que han estat generadors i transmissors de la nostra història. La ceràmica, referent cronològic per excel·lència en la datació arqueològica, no va ser escollida només per la seva importància històrica sinó per la seva capacitat d'expressar també - des d'una visió actual- una proposta avantguardista en relació a l'art.

Sorgida a partir de la relació i discussió entorn a aquests temes amb Martí Royo - que va ser un dels motors per a la concreció d'aquesta exposició-, Rosa Amorós, Maria Bofill, Madola, Jordi Marcet, Núria Pié i Rosa Vila-Abadal, amb la col·laboració de l'escriptor Martí Sunyer, van realitzar -a través del seu treball- la reconstrucció d'un món i d'una ciutat de la qual només ens queden vestigis arqueològics, a més a més de retre homenatge a l'amic i company Martí Royo, a qui es va voler dedicar especialment aquesta mostra.