Tàrraco: una arqueologia viva

Tarragona i l'arqueologia són dues realitats que, des de sempre, han anat íntimament associades. L'esforç i la sensibilitat de les generacions que ens han precedit, molt especialment des de mitjan segle XIX, han fet possible una apreciable progressió en el coneixement de la història i de la configuració de la ciutat i del seu territori d'influència.

Aquest procés ha experimentat, en els darrers decennis, una espectacular acceleració. Això ha estat així com a conseqüència de l'interès que Tàrraco ha exercit en les institucions dedicades a la recerca historicoarqueològica i en els investigadors que tenen en la romanitat el seu referent de treball: Tàrraco, com a primera fundació romana en la Península Ibèrica -en un primer moment com a porta de la romanitat en aquest estratègic enclau de l'occident romà i més endavant des del seu paper com a capital de la provincia Hispania citerior-, és un jaciment imprescindible per a arribar al coneixement del què, del com i del per què de la cultura romana a Hispània.

Gràcies als esforços de tots plegats, encara que la informació és i serà sempre fragmentària (com a conseqüència de la pròpia dinàmica vital de la ciutat -de superposició o de substitució- al llarg del temps), avui estem en condicions de conèixer molts aspectes del dia a dia de la societat tarraconense i, també, de refer la imatge de Tarragona en els seus primers segles d'existència.

La continuïtat de les intervencions arqueològiques en la ciutat i en el seu territori permet i obliga, però, a introduir ininterrompudament noves dades en la informació disponible i a generar una constant reflexió en la seva interpretació. I, en un altre aspecte, contribueix a incrementar el ja ric inventari d'allò que constitueix el nostre patrimoni historicoarqueològic. Un patrimoni que -pel que fa a la seva conservació, recerca i difusió- té en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona un dels seus màxims exponents.