De la memòria a la creació. L'ordre i el caos

Una constant en l’actual etapa del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha estat la programació i la producció de propostes tendents a obrir nous espais de reflexió entorn del rerefons dels processos històrics i de les seves manifestacions particulars.

Seria absurd i malbaratador pretendre limitar l’abast del significat del nostre patrimoni arqueològic —per tant, històric— a una lectura lineal i restrictiva. En aquest sentit, allò que ens ha arribat de generacions pretèrites no és en absolut semànticament distint del que estem generant en el nostre temps. Forma, efectivament, part de la història però, més enllà de la seva materialitat, també conté i traspúa emocions i maneres d’entendre el món i d’enfocar l’existència.

Un món, el de la cultura clàssica occidental que malgrat la pèrdua de la seva organicitat ha continuat i continua essent. Al qual estem genèticament i cultural lligats: és el nostre inevitable referent del qual seria difícil i desenraonat sustraure’ns.

Amb de la memòria a la creació. l’ordre i el caos, quatre artistes i el MNAT s’han posat d’acord per a explorar nous formats a aquella irrenunciable reflexió. Un exercici en el qual l’etern binomi ordre/caos es resolt sota la protectora mirada d’algunes i significatives divinitats i èssers mitològics del món greco-llatí que habiten el museu.

Un exercici que posa a prova els efectes —en aquests cas enriquidors i, per tant, benèfics— d’una globalització que ha permès —perquè les distàncies geogràfiques i cognoscitives s’han minimitzat— contrastar els diferents punts de vista de quatre creadores d’arrels geogràfiques i culturals gens properes, però lúcidament connectades al seu món en el qual ja són poques les coses i les manifestacions que mereixin ser considerades exòtiques i/o alienes. Una globalització, doncs, que ha obert de bat a bat les portes als processos de participació en l’ambit de les idees, de la sensibilitat i del pensament. Un nou espai en el qual res no exclou res i en el qual és fàcil identificar afinitats sense haver de renunciar als matissos.