Tàrraco: objecte i imatge. 11 fotògrafs al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona.

L'apropament que es fa als museus d'història dels testimonis materials sol estar presidit per un intent d'objectivitat, d'envoltar l'objecte del contingut conceptual i formal que es creu que devia tenir a la seva època. Tot i així, l'apropament és sempre una interpretació, que va variant a mesura que hi ha més dades sobre la cultura a què pertanyen aquests testimonis.

L'objecte arqueològic té també, però, un contingut estètic important, major o menor segons la peça, que ens transmet una imatge, que també varia segons el canvi de gust de l'època. L'aspecte que es va voler accentuar a l'exposició és que apart, es pot tenir una altra visió dels objectes, la que es pot fer a través de la imatge fotogràfica. No és per tant una fotografia de catàleg, sinó una interpretació, una visió diferent de la peça.

Per a l'exposició, es va realitzar una selecció de 44 peces, atenent els valors estètics i la significació històrica (ja sigui pel seu valor documental, ja sigui per la seva condició de peces úniques) i, també, en alguns casos, tenint en compte la gran càrrega de suggeriments que poden desencadenar. D'entre la rica escena fotogràfica catalana, es van seleccionar els fotògrafs dels quals es tenia constància de la seva voluntat de crear obres d'autor: Toni Catany, Joan Fontcuberta, Ferran Freixa, Jordi Guillumet, Manuel Serra, Manuel Úbeda i Mariano Zuzunaga, cadascun dels quals ha treballat sobre quatre peces arqueològiques.