Tarraco Pedra a Pedra

Al llarg de la Història la pedra ha estat un element fonamental per a la Humanitat: per la construcció (cases, fortificacions, temples, camins...), per a la representació artística, per l’expressió simbòlica... Roma no va ser una excepció: la construcció de les seves ciutats i de les grans infraestructures característiques d’aquella cultura va requerir la disponibilitat d’una gran quantitat d’aquest material.

Tàrraco n’és un exemple. La muralla, el circ, el teatre, l’amfiteatre, els temples, els carrers, les cases urbanes, les vil·les rurals... tot es va bastir utilitzant la pedra més propera −la que proporcionava el propi territori−, juntament amb altres −de qualitats molt diverses− importades d’arreu, sovint procedents de les més prestigioses pedreres de l’Imperi. Una i altres van utilitzar-se en els grans projectes públics de la ciutat, en l’arquitectura privada, en la realització d’escultures, d’inscripcions o de sarcòfags, entre d’altres.

La construcció de Tàrraco va requerir un llarg procés en el qual van combinar-se pragmatisme i una no gens dissimulada voluntat de generació d’una imatge de prestigi. Tarraco pedra a pedra va posar de relleu aquesta realitat en la qual es combinen matèria, forma, funció i intencionalitat escenogràfica.

L’aplicació de tècniques analítiques pròpies d’altres disciplines científiques (geologia, química, biologia, cartografia, etc.) que permeten la determinació de les propietats físiques i químiques de la matèria, ha anat prenent força en el conjunt de la recerca arqueològica al nostre país en els darrers anys.

L’estudi arqueomètric dels materials lapidis trobats en contextos arqueològics o que constitueixen la matèria prima d’obres artístiques o de monuments emblemàtics aporta una informació fonamental, no només per entendre el jaciment, obra o monument en si, sinó, també, les raons i els processos socioeconòmics que van determinar el seu ús.