Pentinar la mort. Rituals de vida i mort en la Prehistòria de Menorca

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona presenta l’exposició Pentinar la mort. Rituals de vida i mort en la prehistòria de Menorca, on es mostren, per primer cop a Tarragona, les excepcionals restes arqueològiques que s'han trobat a les coves des Càrritx i des Mussol.

Es Càrritx i es Mussol són dos dels jaciments arqueològics més interessants i singulars de la conca occidental del Mediterrani. Les coves estan situades al terme municipal de Ciutadella (Menorca). Sengles exploracions espeleològiques dutes a terme els anys 1995 i 1997, respectivament, van propiciar la seva descoberta.

Després d’un extens programa d'investigació dirigit per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona, format per Vicente Lull, Rafael Micó, Cristina Rihuete i Roberto Risch, avui es pot dir que els coneixements proporcionats per Es Càrritx i Es Mussol han modificat i enriquit el panorama general de la prehistòria de Menorca i, per extensió, de les Balears.

La nostra història s'inicia a Menorca, més o menys, l'any 1600 a.n.e., quan les coves des Càrritx i des Mussol van ser freqüentades per primera vegada. Els vestigis que van deixar a  les profunditats indiquen que aquestes persones retien culte al món subterrani i, d’acord amb el simbolisme expressat en l'atuell col·locat al fons de la cova des Càrritx, el concebien en femení. Probablement, es guiaven per una intuïció que considerava la terra com el principi anònim generador de vida.

Amb el pas dels anys, el poblament humà de Menorca i de Mallorca es va expandir i es va consolidar. A partir, aproximadament,  del 1450 a.n.e., la societat es va vertebrar en múltiples unitats bàsiques compostes per poc més d'una dotzena de persones. Un d’aquests grups va escollir la cova des Càrritx com a cementiri. Al llarg de sis segles s’hi van inhumar més de dues-centes persones, les restes de les quals s’han pogut estudiar detalladament. Gràcies a aquests estudis sabem que fa més de 3.000 anys, els pobladors de l’illa menjaven bàsicament productes procedents de la ramaderia i de l’agricultura i que, curiosament, no menjaven peix ni marisc. Les lesions que es van trobar a les restes no semblen atribuïbles a guerres o conflictes, sinó més aviat, al fet de transitar per terrenys de caràcter agrest o bé de manipular pesos.

Produïda per Manterola División Arte per al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en el marc d’un conveni entre el Consell Insular de Menorca i la Universitat Autònoma de Barcelona, l’exposició Pentinar la mort pretén que el visitant prengui contacte amb l’expressió material d’aquest ric univers ideològic. Apart de poder contemplar les troballes més rellevants de les coves des Càrritx i des Mussol com la pinta i els estris de fusta que feien servir per tenyir el cabell, les enigmàtiques talles que van reposar durant mil·lennis a les entranyes de la terra o les restes òssies d’algunes de les persones que s’hi van inhumar, la mostra està plantejada per tal de convidar el públic a participar en el procés d’investigació arqueològica que es va seguir.