Blick/Mira! L'arxiu fotogràfic de l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid

L’any 2004 es va commemorar el 50è aniversari de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid. Inaugurat el 2 de març de 1954 en un edifici propi i sota la direcció de l'arqueòleg Helmut Schlunk, el Deutsches Archäologisches Institut (DAI) va establir una estreta relació amb professionals i institucions de la Península Ibèrica, desenvolupant una intensa i fructífera activitat, formalitzada en nombrosos projectes d’investigació i abundants publicacions que l'institut ha realitzat des d’aleshores, en solitari o en col·laboració amb altres entitats o investigadors.

Un d’aquests projectes d’investigació -de fet, el primer que va portar a terme l’Institut- va ser el realitzat al Conjunt Monumental de Centcelles, iniciant-se, així, una llarga relació de col·laboració entre Tarragona i l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid. Una relació que ja havia tingut anteriors precedents en la figura d’Adolf Schulten i que continuà amb Helmut Schlunk i Theodor Hauschild, que van col·laborar amb historiadors i arqueòlegs de la ciutat.

En el marc del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i de les seves col·leccions, aquesta col·laboració també ha tingut lloc generant treballs tant importants com els portats a terme per Géza Alföldy, sobre l’epigrafia romana de Tàrraco o el d’Eva M. Koppel sobre les col·leccions d’escultura.

L’entitat havia tingut una primera presència a la Península Ibèrica el 1943, quan Helmut Schlunk va instal·lar una petita biblioteca de temàtica arqueològica a l’Institut de Cultura Alemany de Madrid, que va ser tancada amb l’acabament de la Segona Guerra Mundial.

La celebració del cinquanta aniversari propiciava una oportunitat per a reflexionar sobre aquesta relació i sobre la tasca realitzada per l’Institut entorn a l’arqueologia de la Península Ibèrica. Una reflexió, que des del MNAT es volia convertir en homenatge, i per a la qual la programació de FotoTarragona va semblar el marc més adient.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona desenvolupa, en una de les seves línies de la programació d’exposicions temporals, propostes sobre la relació entre l’arqueologia i la fotografia. Una programació que, alternativament, presenta projectes de recuperació de  patrimoni fotogràfic, juntament amb altres de creació estrictament contemporània. Per aquesta ocasió el projecte havia de desenvolupar-se entorn a la recuperació de la fotografia arqueològica. Quina proposta millor que un recorregut pel magnífic arxiu fotogràfic de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid i, de pas, una presentació de la seva tasca i vinculació amb el coneixement de l’arqueologia de la Península Ibèrica?