La fragilitat en el temps. El vidre a l'Antiguitat

L’exposició La fragilitat en el temps, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, presenta una selecció de les millors peces de vidre antic conservades en les seves diferents seus –la seu de Barcelona del MAC, els museus de les seus gironines del MAC (Empúries, Ullastret i Sant Pere de Galligans) i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona–, ordenades a partir de les tècniques de fabricació i de decoració. Es tracta d’objectes que devien ser utilitzats per algú no gaire diferent a nosaltres. Peces que, malgrat la seva fragilitat, han sobreviscut al pas del temps per permetre’ns gaudir de la seva bellesa i autenticitat.

El vidre és un dels primers materials de síntesi que ha elaborat l’home. En la seva composició hi intervenen: la terra, el foc, l’aire i l’aigua, els quatre elements bàsics de la natura. Més enllà del seu valor estètic, el vidre posseeix unes característiques que el fan únic: és inodor, no altera el sabor, és reutilitzable i fàcilment reciclable. Aquestes qualitats intrínseques han fet que, des que el van descobrir fa uns 5.000 anys, fins avui dia, l’home l’hagi usat per satisfer les necessitats més diverses.

La mostra s’articula en tres blocs que corresponen a diferents moments de la història del vidre a l’antiguitat. Il·lustren l’evolució de les tècniques de fabricació i el procés mitjançant el qual l’objecte de vidre va deixar de ser un producte de luxe per convertir-se en un element molt freqüent de la vida quotidiana.

Les conclusions dels estudis fets de les diferents troballes arqueològiques, principalment a Mesopotàmia, situen l’origen del vidre en aquesta zona a final del tercer mil·lenni aC, en plena edat del bronze. Les tècniques de fabricació conegudes en aquells primers moments condicionaven les formes i la mida de les peces obtingudes. El vidre era un material escàs i costós i la seva utilització quedava limitada a ornaments personals, a petits contenidors i a elements de decoració.

L’expansió romana per tot el Mediterrani va permetre obrir el comerç dels productes elaborats als tallers de l’àrea sirio-palestina arreu del món romà. El transport de les peces de vidre es feia per terra i per mar. A les excavacions realitzades a Empúries, Ullastret i altres jaciments catalans s’han trobat penjolls, amulets, petits contenidors i d’altres objectes procedents d’aquesta zona que, segurament, devien arribar a les nostres terres com a fruit d’un intercanvi comercial.

Quan al s. I aC apareix la tècnica del bufat, es van poder produir objectes de vidre amb més rapidesa. També es va multiplicar la varietat de formes i es van aconseguir peces de dimensions més grans. Els objectes de vidre, fins llavors restringits a una elit, es van abaratir i van estar a l’abast de totes les classes socials. En època romana el vidre va viure una veritable eclosió. Es va utilitzar per fabricar recipients de perfumeria, de cosmètica, d’ús mèdic, petites joies i amulets, vaixella de taula i contenidors de cuina. A l’arquitectura, el vidre també va tenir un paper molt important com a element decoratiu i com a material per cobrir finestres.

Amb les invasions dels pobles bàrbars, a final del s. IV i durant el s. V dC, va desaparèixer la unitat que el món romà mostrava a totes les províncies de l’Imperi, tant tecnològicament com ornamentalment. La producció del vidre no es va interrompre però la inestabilitat política i les dificultats a les rutes terrestres i marítimes van limitar també l’intercanvi comercial i cultural. En conseqüència, cada regió va personalitzar els seus productes, fet que va suposar una major diversitat de formes i de decoracions.

L’exposició La fragilitat en el temps. El vidre a l’antiguitat va constituir una oportunitat única per gaudir de la contemplació d’uns objectes molt singulars que, malgrat la seva fragilitat, han sobreviscut al pas del temps. Abastant una cronologia que va des del s. VII aC fins al s.VI dC, l'exposició va incloure més de 150 peces de tot tipus: peces de joieria, petits contenidors que es feien servir per guardar ungüents i perfums, plats i altres recipients de taula i de cuina, gerres, amulets, fragments d’un vidre de finestra d’època romana... Sigui com sigui, totes les peces exposades sorprenen per la seva bellesa i el seu bon estat de conservació. Es tracta d’objectes trobats majoritàriament en enterraments. Eren objectes d’ús quotidià que, en un determinat moment, van servir per guardar les cendres del difunt o van passar a formar part d’un aixovar funerari. Les tombes han facilitat la protecció d’aquests materials tan fràgils en aïllar-los de l’exterior i limitar l’acció dels agents atmosfèrics.

Aquesta exposició va formar part del projecte de la Unió Europea Glassway. El vidre des de l’antiguitat a l’actualitat a la conca del Mediterrani, desenvolupat dins del programa Interreg III B Mediterrani occidental, liderat per la Soprintendenza per i Beni Archeologici e Paesaggistici de la Regió Autònoma de la Vall d’Aosta i en el que han participat a més del Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Istituto per lo Studio del Vetro e dell’Arte Vetraria d’Altare, el Sistema de Museus i Serveis Culturals de la Regió de Llombardia, la Soprintendenza Archeologica de Ragusa, el Departament d’Arqueologia Clàssica de la Universitat de Malta i el Museu de Cherchel d’Algèria.