La memòria compartida. Museus convidats al MNAT: El Museo de Zaragoza

Un dels progressos més significatius que s'han produït en els museus els últims decennis ha sigut el desenvolupament d'una sèrie d'iniciatives orientades a incrementar la seva vertebració amb els diferents segments de la societat: als museus, on avui dia, es respira una atmosfera radicalment diferent a la que havia fa uns quants -pocs anys-.

Sense haver perdut aquell caràcter essencial de dipositaris i custodis d'un patrimoni col·lectiu irreemplaçable i per tant valuós, els museus han trobat amb decisió en el desplegament de la seva capacitat comunicadora assumint noves tècniques museogràfiques més pròximes als ciutadant que els visiten i de noves propostes orientades, finalment, a facilitar la comprensió i la comunicació del visitant a partir de tot allò que constitueix la base fonamental de qualsevol museu: el patrimoni.

Aquest procès i aquella voluntat han tingut en els museus arqueològics un dels màxims exponents: d'alguna manera, les pedres han començat a parlar, han començat a penetrar en el coneixement i en l'emotivitat dels seus visitants.

La memòria compartida. Museus convidats al MNAT és una proposta en aquesta línea: en un contexte politicosocial en el qual cada cop més som conscients que existeixen molts més factors comuns que ens relacionen que els que ens separen, és necessari, també, potenciar aquesta dinàmica per promoure, des dels museus, un moviment d'aproximació i de contemplació del nostre patrimoni per explicar tot allò que existeix de comú en les nostres arrels i per incrementar i enriquir el missatge contingut en les nostres col·leccions.

En la segona edició d'aquesta nova línia de programació, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha convidat al Museo de Zaragoza, un museu que com el nostre presenta una llarga i sòlida tradició i que també com el de Tarragona té en la Antiguitat clàssica (concretament, en el seu cas, en la ciutat de Caesaraugusta i en el territori de la vall mitjana de l'Ebre) un dels seus referents. Per tant, un museu que en la seva història i en la de les seves col·leccions té reiterats paral·lelismes amb el de Tarragona. Unes col·leccions que, en definitiva, evoquen amb tota fidelitat i contundència una antigua i comú realitat històrica que, encara avui dia, constitueix el nostre substrat cultural.