El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, a través de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, ha iniciat un projecte de col·laboració amb Elisava. Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona.
El projecte de col·laboració gira al voltant de la realitat virtual / realitat augmentada, i es desenvolupa dins de l'assignatura de l'àrea de Disseny de Producte, amb els alumnes de 3r curs del grau de Disseny.
El projecte té una durada de 10 setmanes, durant el 1r trimestre del curs 2018-2019, i l'objectiu dels alumnes serà dissenyar el prototip d'un dispositiu de realitat augmentada que funcioni en un centre patrimonial, que en aquest cas, és el Teatre romà de Tarragona.
Construït en època de l’emperador August sobre les restes d’uns possibles magatzems portuaris, el Teatre es va anar ampliant i utilitzant fins al final del segle II dC, i va ser redescobert al final del segle XIX, patint importants destruccions en el decurs del segle XX.
Avui en dia se’n conserven restes de les tres parts fonamentals de l’edifici: cavea (graderia), orchestra (hemicicle al peu de la graderia reservat a les personalitats) i scaena (l’espai escènic i les instal·lacions de suport a les representacions). En concret, es conserva part de les cinc primeres files de la part baixa de la cavea (ima cavea), l’entorn de l’orchestra i dues de les tres escales (scalaria) que la dividien en sectors (cunei). L’scaena s’alçava sobre un pòdium (pulpitum) decorat amb exedres i l’escenari (proscaenium) estava presidit, al fons, per una façana monumental (frons scaenae) esplèndidament ornamentada amb columnes, capitells, frisos, escultures, inscripcions, etc.
Actualment, el Teatre es troba dins d'un pla estratègic que garanteix la seva conservació, posada en valor de les restes arqueològiques i la seva comprensió per integrar-lo en el circuit de visita dels equipaments patrimonials de la ciutat de Tàrraco.
Dins la primera fase, s'ha dut a terme la restitució volumètrica de la graderia del teatre, amb una estructura lineal de ferro, que fa comprensible al visitant l'envergadura del monument a la ciutat.
Justament degut a les seves característiques de conservació i les seves particularitats d'emplaçament, s'ha escollit el Teatre com a exercici per a dur a terme aquestes pràctiques.
Aquest projecte de col·laboració permetrà explorar la viabilitat i les possibilitats que les noves tecnologies, i especialment la Realitat Virtual, permeten als centres patrimonials, així com valorar noves estratègies de futur en el camp de la difusió del patrimoni.
El projecte de col·laboració gira al voltant de la realitat virtual / realitat augmentada, i es desenvolupa dins de l'assignatura de l'àrea de Disseny de Producte, amb els alumnes de 3r curs del grau de Disseny.
El projecte té una durada de 10 setmanes, durant el 1r trimestre del curs 2018-2019, i l'objectiu dels alumnes serà dissenyar el prototip d'un dispositiu de realitat augmentada que funcioni en un centre patrimonial, que en aquest cas, és el Teatre romà de Tarragona.
Construït en època de l’emperador August sobre les restes d’uns possibles magatzems portuaris, el Teatre es va anar ampliant i utilitzant fins al final del segle II dC, i va ser redescobert al final del segle XIX, patint importants destruccions en el decurs del segle XX.
Avui en dia se’n conserven restes de les tres parts fonamentals de l’edifici: cavea (graderia), orchestra (hemicicle al peu de la graderia reservat a les personalitats) i scaena (l’espai escènic i les instal·lacions de suport a les representacions). En concret, es conserva part de les cinc primeres files de la part baixa de la cavea (ima cavea), l’entorn de l’orchestra i dues de les tres escales (scalaria) que la dividien en sectors (cunei). L’scaena s’alçava sobre un pòdium (pulpitum) decorat amb exedres i l’escenari (proscaenium) estava presidit, al fons, per una façana monumental (frons scaenae) esplèndidament ornamentada amb columnes, capitells, frisos, escultures, inscripcions, etc.
Actualment, el Teatre es troba dins d'un pla estratègic que garanteix la seva conservació, posada en valor de les restes arqueològiques i la seva comprensió per integrar-lo en el circuit de visita dels equipaments patrimonials de la ciutat de Tàrraco.
Dins la primera fase, s'ha dut a terme la restitució volumètrica de la graderia del teatre, amb una estructura lineal de ferro, que fa comprensible al visitant l'envergadura del monument a la ciutat.
Justament degut a les seves característiques de conservació i les seves particularitats d'emplaçament, s'ha escollit el Teatre com a exercici per a dur a terme aquestes pràctiques.
Aquest projecte de col·laboració permetrà explorar la viabilitat i les possibilitats que les noves tecnologies, i especialment la Realitat Virtual, permeten als centres patrimonials, així com valorar noves estratègies de futur en el camp de la difusió del patrimoni.