L’escultura del Negret, que forma part de la col·lecció del MNAT, ha inspirat l’acció escultòrica “Far Libertas” de l’artista Fernando Sánchez Castillo, realitzada el passat 13 de novembre dins del cicle “El Que Queda Després” del Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona Mèdol. Fins al 30 de novembre, el resultat es pot veure instal·lat sobre el Portal de Sant Antoni de Tarragona.
El Negret és un lampadari de bronze datat entre els segles I i II que formaria part del mobiliari d’una domus de l’àrea residencial de Tàrraco. Representa un jove esclau etíop que sosté una safata on es col·locaven les llànties per il·luminar l’estança. La peça s’exposa actualment a l’exposició de síntesi Tarraco/MNAT al Tinglado 4 del Moll de Costa de Tarragona.
La proposta de Sánchez Castillo la posa en relació amb les proporcions de l’estàtua colossal d’August que hi havia a Tàrraco, i n’ha reproduït el cap seguint aquesta escala. D’aquesta forma, pretén capgirar la perspectiva i posar la figura de l’esclau al mateix nivell de la de l’emperador. El cap, a més, funciona com a far que emet missatges en codi Morse cap al Mediterrani.
El lampadari és una peça que ha atret tradicionalment l’atenció d’artistes i del públic en general. Per exemple, el 1987 va ser objecte d’una reinterpretació per part del fotògraf Manuel Serra per a l’exposició “Tarraco: objecte i imatge”, i, un any després, va ser fins i tot el protagonista del cartell del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.
El Negret és un lampadari de bronze datat entre els segles I i II que formaria part del mobiliari d’una domus de l’àrea residencial de Tàrraco. Representa un jove esclau etíop que sosté una safata on es col·locaven les llànties per il·luminar l’estança. La peça s’exposa actualment a l’exposició de síntesi Tarraco/MNAT al Tinglado 4 del Moll de Costa de Tarragona.
La proposta de Sánchez Castillo la posa en relació amb les proporcions de l’estàtua colossal d’August que hi havia a Tàrraco, i n’ha reproduït el cap seguint aquesta escala. D’aquesta forma, pretén capgirar la perspectiva i posar la figura de l’esclau al mateix nivell de la de l’emperador. El cap, a més, funciona com a far que emet missatges en codi Morse cap al Mediterrani.
El lampadari és una peça que ha atret tradicionalment l’atenció d’artistes i del públic en general. Per exemple, el 1987 va ser objecte d’una reinterpretació per part del fotògraf Manuel Serra per a l’exposició “Tarraco: objecte i imatge”, i, un any després, va ser fins i tot el protagonista del cartell del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.