Torre dels EscipionsLes referències més antigues ja relacionaven aquest monument amb el sepulcre dels germans Escipió, generals i herois romans, morts a Hispània durant la Segona Guerra Púnica (segle III aC). La majoria dels autors van acceptar i difondre aquesta identificació errònia des del segle XV fins a la segona meitat del segle XIX.
Els treballs d’investigació duts a terme al llarg del segle XX han acabat per desmentir aquesta interpretació equivocada. Els estudis científics duts a terme des de les vessants arqueològica, arquitectònica, escultòrica i epigràfica han fet arribar a la conclusió que el monument es va construir a principis del s. I dC i que, en cap cas, no podria haver allotjat els cossos dels dos generals romans.
Els romans tenien prohibit incinerar o enterrar els difunts dins de la ciutat. Per aquest motiu, sempre ho feien fora de la muralla i, normalment, al costat de les vies.
A mesura que s’anaven apropant a la ciutat, els viatgers que passaven per la via es trobaven una gran quantitat de monuments funeraris més o menys espectaculars, depenent de la capacitat econòmica dels familiars del difunt. Les famílies romanes pretenien que el vianant que passava prop del monument mantingués viu el record del difunt, alhora que la construcció de grans monuments funeraris els servia per demostrar el seu estatus.
La Torre dels Escipions és, molt probablement, un mausoleu familiar aixecat en record d’un matrimoni o dos germans. El monument estava situat al lloc on la Via Augusta passava pels terrenys propietat de la família.
Tot i que avui dia està incomplet, es tracta d’un monument funerari típic amb forma de torre. A l’interior hi hauria hagut la cambra funerària destinada a guardar les cendres dels difunts.
A la torre es poden veure dos relleus que representen el déu Atis. Els dos personatges van vestits a l’estil oriental: túnica curta amb mànigues, calces estretes i ajustades als turmells, un mantell i un barret frigi a cap. La mala interpretació de la vestimenta ha portat a confondre’ls amb dos soldats i interpretar-los com els dos germans Escipió.
Segons la mitologia, Atis va morir a causa de la seva autocastració i després va retornar a la vida. Atis és un déu d’origen oriental lligat al culte de la deessa mare Cíbele. Es considerava el protector dels difunts i de la seva resurrecció, ja que ell mateix havia conegut el patiment i la mort i els havia superat.
